La realidad de la esclavitud americana

LA REALITAT DEL ESCLAVISME A L’AMÈRICA ESPANYOLA





Per: Patricia Arenas i Judit Pérez
Fonaments del món modern
Gener, 2014

ÍNDEX
1. Introducció.
2. El punt de partida; La compra a Àfrica i la travessia transatlàntica.
2.1 Arribada a terra.
2.2 Persones que eren coses
2.3 Conversió religiosa.
3. Objectes de violència.
3.1 . La subjecció dels esclaus.
4. Formes deresistència.
5. Camins cap a la llibertat.
6. Abolició del esclavisme.
7. Bibliografia.









1.Introducció.
El descobriment d’Amèrica per part de Cristòfor Colom al 1492 i la posterior conquesta d’aquest continent a les mans dels espanyols i portuguesos van repercutir a partir del Segle XVI a l’Àfrica. Serà justament a l’Àfrica en què posaran els europeus els ulls per esmenar la falta demà d’obra que es produirà a Amèrica després del extermini de la població nativa. Començarà així, un fluix incessant que durarà quatre-cents, en el qual milions d’africans travessant compulsivament en vaixells negrers l’oceà atlàntic per posteriorment ser venuts als colonitzadors d’Amèrica.
2. El punt de partida: la compra a Àfrica i la travessia transatlàntica.
La primera fase del tràfic era lacaptura dels negres en les seus propis poblats. El tràfic negrer havia generat una espiral inevitable de caça a qualsevol ésser humà desprevingut o feble, i no ja per la guerra, sinó en el si d’una família o la gent d’un poblat indefens.
El punt de partida dels negres era principalment la costa que es deia Guinea i que en realitat consistia en tota l’Atlàntica des de Cap verd fins al de Bonaesperança. Des del començament es va prestar especial cura a la "qualitat de la mercaderia". Es preferien esclaus forts, sans i joves, no només en vistes al preu que aportaria la seva venda, sinó també en vistes als rigors d'una travessia transatlàntica de diversos mesos.
Els portaven a la costa, en grups units pels colls amb corretges i grillons als turmells per què no poguessin escapar, obligats afuetades si es mostraven reticents. Un cop embarcats els tancaven en la bodega, en casos d’epidèmia o d’alguna malaltia estaven en condicions infrahumanes. La desolació i la misèria era infinita en un vaixell negrer. Aquelles pobres persones de diverses nacions, llengües, i caràcters, estaven nuus, apinyats, esposats uns als altres, tirats sobre tables, turmentant-se uns als altres sense voler. Enel vaixell les condicions eren inqualificables. No era per compassió sinó pel fet que arribaren amb vida, que els obligaven a menjar i a moure’s ballant còmicament al vaixell per mantenir-se saludables i poder-los vendre a bon preu, i els que es negaven a fer-ho eren durament castigats.
Eren transportats amb mètodes molt cruels jugant amb la por dels pobres esclaus. ‹‹Van arribar a tallar un braça uns dels esclaus i colpejar als altres amb ell, i les dones eren violades, no només pels mercaders sinó pels mateixos esclaus.››1 Feien la travessia en condicions pèssimes; molts morien pel camí i altres en les índies, aquests per la duresa del treballs que se’ls exigia, sobretot en les mines.
2.1 Arribada a terra
Arribats a la costa de destí, els esclaus començaven una itinerància major omenor, a l’atzar de que algú els comprés. Si sobraven se’ls emportaven a altres llocs, la via més directa del comerç entre Àfrica i Amèrica era la que conduïa als ports de les Antilles, a Veracruz i a Cartagena d’Índies. En tots aquests llocs, el tràfic era una font d’ingressos i també de preocupacions; per què els negres portaven malalties.
Una vegada arribats a la destinació, els esclaus solienser encebats o, fins i tot, drogats perquè lluïssin saludables, eren sotmesos novament a un examen anatòmic detallat i després subhastats.
2.2 Persones que eren coses.
El origen dels esclaus no era indiferent. A Cuba, per un comprador entès, no era el mateix adquirir un lucumí -intel·ligents i treballadors però poc servicials- que un congo o un mandinga que cridaven l’atenció per ser dòcils,...