la realidad
Páginas: 2 (263 palabras)
Publicado: 23 de enero de 2014
LA REALITAT, METAFISICA EN L’ESCENA
La realitat és el tema metafisic que apareix en la escena que hem escollit.
Per nosaltres es real tot alló que pertanyal mon en el que vivim, en contrast amb alló que es imaginari, alló que existeix en el espai i en el temps, les coses que poden ser conegudes per mitjà delsnostres sentits.
Però si seguim estrictament aquesta visió de la realitat, deixen de ser reals moltes coses que creiem i per les quals lluitem, com podrien ser elssentiments.
Tot i que el sentit comú percep que el que és real és empíricament observable, és necessari comptar amb altres criteris per determinar quina cosapodem anomenar real, hem de tenir present que la realitat abarca també allò que podem determinar independent del nostre pensament I de la ostra observació. D’aquestamanera, no sols són reals els objectes externs,les seves propietats, els seus materials interns, els comonents quimics que els componen també són reals peroimpercebibles pels nostres sentits.
Jacques Lacan
Lacan és un seguidor destacat de l’antirealisme i diferencia tres plans: el real, l'imaginari i elsimbolic.
Lacan parteix d'una nova interpretació de la psicoanàlisi: El que es denomina usualment realitat està tenyit i limitat pels mitjans lingüístics culturals.Afirma que el fonament es troba a la distinció entre significant i significant.
Ludiwg Wittgenstein
Ludwing creu que els límits de la realitat els estableixel llenguatge, que permet parlar de realitats físiques i no físiques. Tot allò que és inexpressable, com l'experiència del misticisme, passa a ser irreal.
La realitat és el tema metafisic que apareix en la escena que hem escollit.
Per nosaltres es real tot alló que pertanyal mon en el que vivim, en contrast amb alló que es imaginari, alló que existeix en el espai i en el temps, les coses que poden ser conegudes per mitjà delsnostres sentits.
Però si seguim estrictament aquesta visió de la realitat, deixen de ser reals moltes coses que creiem i per les quals lluitem, com podrien ser elssentiments.
Tot i que el sentit comú percep que el que és real és empíricament observable, és necessari comptar amb altres criteris per determinar quina cosapodem anomenar real, hem de tenir present que la realitat abarca també allò que podem determinar independent del nostre pensament I de la ostra observació. D’aquestamanera, no sols són reals els objectes externs,les seves propietats, els seus materials interns, els comonents quimics que els componen també són reals peroimpercebibles pels nostres sentits.
Jacques Lacan
Lacan és un seguidor destacat de l’antirealisme i diferencia tres plans: el real, l'imaginari i elsimbolic.
Lacan parteix d'una nova interpretació de la psicoanàlisi: El que es denomina usualment realitat està tenyit i limitat pels mitjans lingüístics culturals.Afirma que el fonament es troba a la distinció entre significant i significant.
Ludiwg Wittgenstein
Ludwing creu que els límits de la realitat els estableixel llenguatge, que permet parlar de realitats físiques i no físiques. Tot allò que és inexpressable, com l'experiència del misticisme, passa a ser irreal.
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.