La Realitat De La Comunitat Sorda
Molts són els cops que segurament us heu topat amb dues persones fent-se signes, intentant expressar quelcom, i heu analitzat tot tipus de gestos fets amb les mans, però potser no heu aconseguit treure res de clar. La primera cosa que els hi passa a certa gent per la ment en veure persones comunicant-se d’aquesta manera és: Mira, deuen ser sords. Altres, en aquests casos, escomencen a qüestionar tot el que aquelles dues persones són capaces o no de fer tenint aquest problema: la sordesa.
Entorn d’aquesta girarà el treball a desenvolupar, on s’intentarà resoldre curiositats i qüestions que s’han presentat degut a diverses situacions, citades més endavant, durant l’evolució d’aquesta investigació:
• Poden ballar les persones sordes?
• En no sentir lamúsica, poden saber si els hi agrada?
• Se’ls pot transmetre d’alguna manera la música, perquè en puguin gaudir?
• Pot un nen sord integrar-se en una escola ordinària?
• Com es comunica amb els companys que no saben la Llengua de Signes? Queda incomunicat en aquest cas?
• Antigament com es tractaven i educaven els nens sords?
• Quins recursos tenien, si no disposavende la tecnologia actual?
• Què es pensava d’ells i com els valoraven?
• Què pensa actualment la societat de la comunitat sorda?
• Pensa encertadament?
• Quin tracte mostren els oients cap a les persones sordes?
• Té la comunitat sorda accessibilitat a tot allò que qualsevol persona té?
L’estructura del treball, on s’aniran resolent els dubtes anteriors, espresenta en dos grans blocs:
El primer, que engloba la part teòrica, ens porta per un recorregut en la història de la comunitat sorda des de l’antiguitat fins els nostres dies, en primer lloc; i a continuació ens ofereix una visió objectiva de la sordesa i les seves repercussions.
La segona part del treball es basa en quatre tipus de fonts analitzades: una primera és l’anàlisi dels coneixementsde la societat actual sobre la comunitat sorda; la segona font és una visió personal sobre una persona adulta sorda i mare d’un nen sord; una tercera font és la redacció de l’experiència viscuda per un nen sord de 1r d’ESO relacionada amb la seva sordesa; i la darrera font és l’anàlisi del comportament d’un nen sord integrat a l’aula ordinària.
D’aquesta manera, es comparen les quatre fonts pertal d’esbrinar la hipòtesi principal que es proposa per realitzar aquest treball:
• Té la societat un concepte encertat sobre la comunitat sorda?
Després d’exposar les conclusions generals del treball, s’inclou una sèrie d’annexos amb documents que han estat considerats rellevants o curiosos.
Les primeres idees que em van portar a fer aquest Treball de Recerca sobre les personessordes vaig tenir-les anant en el cotxe amb la meva família, escoltant la ràdio. De sobte la meva germana va interrompre la cançó dient a la meva mare si podia apujar la música, ja que li agradava molt aquella cantant. Aleshores em vaig preguntar si a una persona sorda li podia arribar a agradar la música, si no la sentia... Realment, degut a la meva passió pel ball, porto la música molt lligada ami, i no em podria imaginar una vida sense poder escoltar-la i acompanyar-me mentre ballo. El primer que vaig fer en aquell moment va ser demanar a la meva germana que es tapés els ulls (simplement per centrar-se més en el que estava a punt de fer-li) i intentés fer cas omís de la música que estava sonant. Vaig agafar-li les mans mentre que vaig començar a marcar els temps forts de la cançó ambels dits i en els temps suaus els hi desplaçava suaument per les mans.
Ella somreia perquè li agradaven aquells moviments, i no s’adonà que el meu pare havia canviat d’emissora, i per tant de cançó, ja que va abaixar el volum. Recordo molt bé que estava sonant: Fiesta Pagana de Mago de Oz. És una cançó d’aquelles que la meva germana no pot suportar i vaig començar a marcar el ritme intens als...
Regístrate para leer el documento completo.