LA REGULACIÓ PÚBLICA: EL PAPER DE L'ESTAT

LA REGULACIÓ PÚBLICA: EL PAPER DE L'ESTAT
4.1 La intervenció de l'Estat. Mecanismes
L’Estat intervé en l’economia per realitzar tres funcions: assignació de béns i serveis,
distribució de la renda i la riquesa i estabilització macroeconòmica de l’economia.

4.1.1. La funció d’assignació
La intervenció del sector públic com a proveïdor de béns i serveis es justifica pel que
s’anomenafallades del mercat, és a dir, béns que per diversos motius no són proporcionats
pel mercat, o que ho són però en quantitats diferents a les que la societat demanda. Aquesta
situació es dona respecte a:
-

Béns públics (purs)
Externalitats (positives o negatives)
Béns preferents i condemnables
Monopolis naturals.

Els béns públics purs són béns de consum no rival i de no exclusió. No rivalimplica que el
consum d’una persona no redueix la capacitat de consumir dels altres. Així, un cop es dona
el servei, el cost d’afegir nous consumidors és nul. No exclusió implica que no es pot evitar
que algú consumeixi. El problema dels béns públics purs és que ningú vol assumir el cost,
ja que només pagaria el primer usuari (qui demandés el servei primer). Ex: enllumenat
públic, far, policia,justícia, exèrcit, parcs públics, etc. Així, en el cas de béns públics purs
cal provisió pública.
L'existència d’externalitats implica que en la producció o consum d’un bé s’altera el
benestar d’individus que no són els productors o consumidors, sense que aquesta alteració
es repercuteixi en el preu. Aquestes poden ser positives (transport públic que redueix la
congestió i la contaminació ovacunes que redueixen les epidèmies), i negatives (indústries
contaminants, pesca excessiva, etc.) En aquestes situacions el mercat és ineficient en
l’assignació de recursos perquè el sistema de formació de preus no considera els costos
socials provocats per les externalitats negatives ni els beneficis generats en el cas de les
externalitats positives. La solució pot ser de mercat (mitjançantnegociacions sobre drets
però que són difícils d’aplicar). La solució pot ser de mercat (mitjançant negociacions
sobre drets però que són difícils d’aplicar) o mitjançant la intervenció pública. Aquesta
intervenció pot ser:

1

-

En externalitats positives: provisió pública (educació i sanitat públiques1);
subvencionar la producció per reduir el cost i augmentar el consum (ajuts al’adquisició de vivenda, transports públics subvencionats, concerts educatius i
sanitaris); oferir exempcions fiscals per fomentar la seva producció o consum
(benzina sense plom, donacions culturals).

-

En externalitats negatives: regulació que impliqui obligació, prohibició, sanció o
restricció (quotes de pesca, obligació d’instal·lar depuradores o d’utilitzar un
determinat tipus decarburant); impostos que augmentin el cost i redueixin la
demanda (carburants); sistemes de pseudo-mercat (quotes transferibles per
contaminar l’atmosfera).

Amb el béns preferents el mercat pot subministrar una quantitat òptima (demandada) però
el govern estimula la seva provisió seguint el desig de la societat (ex: cultura, neteja
urbana, reciclatge). En el cas dels béns condemnables l’efecte ésel contrari, el govern vol
desincentivar el seu consum (ex: tabac, alcohol, drogues, etc.). Les intervencions públiques
seran similars a les descrites per a les externalitats.
Finalment, es considera una fallada de mercat l’existència de monopolis naturals, és a dir,
la manca de competència. En monopoli, el productor pot limitar la quantitat i augmentar el
preu per maximitzar el benefici,essent la producció menor i el preu major al resultat de
lliure competència. Monopolis naturals són monopolis sorgits “naturalment”, és a dir,
situacions de mercat en les que només pot existir un monopoli. Es tracta de mercats que
requereixen una gran inversió inicial i una escala operativa molt elevada per assolir uns
rendiments òptims d’escala, de manera que només pot subsistir una empresa...