La Renaixença
Páginas: 9 (2007 palabras)
Publicado: 1 de octubre de 2012
LA RENAIXENÇA
La llengua al segle XIX
Durant la Decadència (segles XVI, XVII, XVIII) el català va patir una pèrdua important de prestigi.
La Renaixença representa la recuperació de la llengua per a la creació literària culta enmig d’un panorama sociolingüístic molt delicat: el castellà era l’única llengua oficial en tots els territoris. El català es trobava en una situació deminorització.
En aquest període proliferen les ortografies, les gramàtiques i els diccionaris. Hi ha una predisposició a fixar la llengua.
El català literari versus el català que ara es parla
La llengua al segle XIX no tenia una normativització única per a tots els parlants. Els intel·lectuals sabia que calia cercar-ne una que servís per depurar el lèxic i l’ortografia i així tenir un instrumentadequat per a la creació literària.
Aquesta necessitat va crear una polèmica per triar quina havia de ser la base de les normes: el català acadèmic o el català parlat.
Els partidaris de la parla acadèmica pensaven que la millor opció era l’estudi de la llengua dels clàssics medievals i a partir d’ells fixar les normes. Aquesta s’allunyava de la parla col·loquial.
El partidaris del catalàparlat pretenien acostar les normes del llenguatge a esquemes populistes sense cap intenció clara d’estandardització.
El Romanticisme rebutjava normes, es complaïa en l’estètica medievalitzant i sublimava la inspiració popular.
La Renaixença és un moviment plural i un procés global de recuperació de la societat catalana i de la seva llengua i literatura, que sorgeix primer a la burgesia idesprés passa a els classes més populars com a conseqüència de la Revolució Industrial.
CAUSES DE LA RENAIXENÇA
• Socioeconòmiques: La Revolució Industrial va fer possible la recuperació de l’economia i generà una nova classe social, la burgesia. A Catalunya es produeix abans que a la resta de l’estat i la burgesia reclama els seus interessos i desemboca una tendència cap al nacionalisme.• Culturals: existeix un interès creixent envers les coses pròpies, presents o passades. Interès per la llengua, les lleis i les nostres institucions antigues.
• La difusió del romanticisme: reivindicació de llibertat individual i de les nacions, de les essències populars i la recreació del passat històric, va ser el detonant per una consciència lingüística i nacional que es va reflectir enla literatura de la Renaixença.
L’ODA A LA PÀTRIA DE BONAVENTURA CARLES ARIBAU
La publicació de l’oda La Pàtria al 1833 a les pàgines de la revista El vapor ha servit per datar l’inici de l’activitat pública de la Renaixença. És la primera mostra de poesia romàntica amb qualitat literària i símbol de la Renaixença.
El poema escrit en 6 octaves de versos alexandrins, és un cantd’enyorament, una evocació de les glòries passades de Catalunya i una reivindicació de la llengua pròpia. Els dos temes centrals del poema – elogi del patró d’Aribau, i una evocació de la pàtria – queden lligats amb la llengua, la qual és el resultat de l’equilibri entre la llengua arcaica, la llengua parlada i l’intent de creació d’una llengua literària nova.
PROGRAMA DE LA RENAIXENÇA
Per recuperarel català per als usos lingüístics cultes, els escriptors es van proposar:
- Reconstruir la història medieval
- Descobrir i divulgar els clàssics medievals
- Recollir la tradició literària popular (rondalles, llegendes, romanços, cançons).
- Crear un model de llengua normativa, apta per als usos cultes.
- Fer possible la normalització literària, recuperar tots elsgèneres literaris.
ELS JOCS FLORALS
Una de les iniciatives més importants de la Renaixença va ser la restauració de la festa dels Jocs Florals, una plataforma i concurs literari que formava part de la tradició medieval. El 1859 es celebraren els primers Jocs Florals sota el lema Patria, fe i amor. Aquests temes feien referència a les tres modalitats del concurs i a cada modalitat...
La llengua al segle XIX
Durant la Decadència (segles XVI, XVII, XVIII) el català va patir una pèrdua important de prestigi.
La Renaixença representa la recuperació de la llengua per a la creació literària culta enmig d’un panorama sociolingüístic molt delicat: el castellà era l’única llengua oficial en tots els territoris. El català es trobava en una situació deminorització.
En aquest període proliferen les ortografies, les gramàtiques i els diccionaris. Hi ha una predisposició a fixar la llengua.
El català literari versus el català que ara es parla
La llengua al segle XIX no tenia una normativització única per a tots els parlants. Els intel·lectuals sabia que calia cercar-ne una que servís per depurar el lèxic i l’ortografia i així tenir un instrumentadequat per a la creació literària.
Aquesta necessitat va crear una polèmica per triar quina havia de ser la base de les normes: el català acadèmic o el català parlat.
Els partidaris de la parla acadèmica pensaven que la millor opció era l’estudi de la llengua dels clàssics medievals i a partir d’ells fixar les normes. Aquesta s’allunyava de la parla col·loquial.
El partidaris del catalàparlat pretenien acostar les normes del llenguatge a esquemes populistes sense cap intenció clara d’estandardització.
El Romanticisme rebutjava normes, es complaïa en l’estètica medievalitzant i sublimava la inspiració popular.
La Renaixença és un moviment plural i un procés global de recuperació de la societat catalana i de la seva llengua i literatura, que sorgeix primer a la burgesia idesprés passa a els classes més populars com a conseqüència de la Revolució Industrial.
CAUSES DE LA RENAIXENÇA
• Socioeconòmiques: La Revolució Industrial va fer possible la recuperació de l’economia i generà una nova classe social, la burgesia. A Catalunya es produeix abans que a la resta de l’estat i la burgesia reclama els seus interessos i desemboca una tendència cap al nacionalisme.• Culturals: existeix un interès creixent envers les coses pròpies, presents o passades. Interès per la llengua, les lleis i les nostres institucions antigues.
• La difusió del romanticisme: reivindicació de llibertat individual i de les nacions, de les essències populars i la recreació del passat històric, va ser el detonant per una consciència lingüística i nacional que es va reflectir enla literatura de la Renaixença.
L’ODA A LA PÀTRIA DE BONAVENTURA CARLES ARIBAU
La publicació de l’oda La Pàtria al 1833 a les pàgines de la revista El vapor ha servit per datar l’inici de l’activitat pública de la Renaixença. És la primera mostra de poesia romàntica amb qualitat literària i símbol de la Renaixença.
El poema escrit en 6 octaves de versos alexandrins, és un cantd’enyorament, una evocació de les glòries passades de Catalunya i una reivindicació de la llengua pròpia. Els dos temes centrals del poema – elogi del patró d’Aribau, i una evocació de la pàtria – queden lligats amb la llengua, la qual és el resultat de l’equilibri entre la llengua arcaica, la llengua parlada i l’intent de creació d’una llengua literària nova.
PROGRAMA DE LA RENAIXENÇA
Per recuperarel català per als usos lingüístics cultes, els escriptors es van proposar:
- Reconstruir la història medieval
- Descobrir i divulgar els clàssics medievals
- Recollir la tradició literària popular (rondalles, llegendes, romanços, cançons).
- Crear un model de llengua normativa, apta per als usos cultes.
- Fer possible la normalització literària, recuperar tots elsgèneres literaris.
ELS JOCS FLORALS
Una de les iniciatives més importants de la Renaixença va ser la restauració de la festa dels Jocs Florals, una plataforma i concurs literari que formava part de la tradició medieval. El 1859 es celebraren els primers Jocs Florals sota el lema Patria, fe i amor. Aquests temes feien referència a les tres modalitats del concurs i a cada modalitat...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.