La Renaixença

Llengua catalana i literatura

Índex
1. Definició de Renaixença
2. Marc històric-cultural
3. Oda a la Pàtria
4. Els jocs Floral
5. Els autors
5.1. Dramatúrgia: Àngel Guimerà
- Mar i Cel
- Terra Baixa
- Maria Rosa
5.2.
-

Novel.la: Narcís Oller
L‟escanyapobres
La febre d‟or
La bogeria

5.3. Poesia: Jacint Verdaguer
- L‟Atlàntida
- Canigó
6. Webgrafia

1

La Renaixença1. El terme Renaixença s‟utilitza en contraposició a la Decadència. Té dos
significats:
1. És l‟època que va entre el 1833, amb la publicació de l‟Oda a la Pàtria, i el
1877, any en que Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà van ser premiats pels
Jocs Florals.
2. Moviment cultural i de conscienciació nacionalista sorgit dins de la burgesia
catalana a partir de les transformacions provocades perla Revolució
Industrial i que va assolir la plenitud entre 1870 i 1880.

2. MARC HISTÒRIC/CULTURAL
La Renaixença va ser el resultat de:
1. Seguit de circumstàncies històriques:
-El permís per negociar amb les colònies americanes suposarà una
prosperitat per al comerç català.
- L‟ensorrada de l‟aparell estatal durant l‟ocupació francesa (1808).
- La desamortització de Mendizabal el 1837.
-El fracàs de la revolució liberal a Espanya ( la reina Isabel II cau el 1868 i
es proclama la primera República el 1783) i la necessitat de trobar una
sortida ideològica vàlida.
- La tensió produïda entre els sectors industrials (els catalans) i agraris
(l‟oligarquia terratinent del Centre i el sud d‟Espanya).
2.

Aparició d‟una burgesia enriquida que vol ser reconeguda i que fa unareivindicació nostàlgica del “passat gloriós”.
3.

La tradició popular: les classes populars i els menestrals van continuar una

cultura que venia de temps medievals i que amb els avenços tècnics van ser
modificats notòriament.
4.

L‟arribada de les idees romàntiques que venien d‟Europa, i més tard de les

positivistes.

2

3. ODA A LA PÀTRIA
L‟Oda a la Pàtria de Bonaventura CarlesAribau (1833) ha servit per datar l‟inici de la
Renaixença.
El poema té dos temes:
- L‟elogi del patró.
- L‟evocació a la pàtria.
La utilització de la llengua lliga un tema amb l‟altre. L‟Oda es converteix en un
elogi de la llengua, i proposa la identificació entre llengua i pàtria.

4. ELS JOCS FLORALS
El desig de donar una base social i literària a la llengua catalana, va portar alshomes de la Renaixença a la idea de restaurar l‟antiga festa dels Jocs Florals.
Homes clau van ser, Rubió i Ors, Victor Balaguer i Antoni de Bofarull, entre
d‟altres. L‟1 de maig de 1859, al Saló de Cent, de l‟Ajuntament de Barcelona es va
restaurar la festa.
El lema dels jocs era: “Pàtria, fe i amor”,
que

corresponia

als

tres

premis

ordinaris: “Englantina, Flor Natural iViola”. Al poeta guanyador d‟aquets
premi se li atorgava el títol de “Mestre en
Gai Saber”.
La tradició perdurarà fins el 1936. A partir de 1940 es celebraran a l‟exili, i més
tard, des del 1971, es tornen a celebrar a Barcelona.
Els Jocs Florals aconsegueixen algunes fites bàsiques per a la normalització de la
cultura catalana a mitjan del s. XIX:
-

Creen un públic assidu a la literaturacatalana.

-

Potencien la creació de la primera infraestructura editorial en català:
l‟editorial Salvador Manero, va publicar, a partir del 1859, l‟anuari dels
Jocs, on es recopilaven tots els treballs premiats.

3

-

Donen un prestigi social a la cultura escrita en català. Els Jocs van ser
presidits entre d‟altres por la reina Maria Cristina o l‟estudiós espanyol
M.Menéndez y Pelayo.-

Permeten i potencien l‟aparició de noves generacions d‟escriptors catalans:
Verdaguer, Oller, Costa i Llobera, Guimerà...

-

Van crear una poètica i van impulsar els gèneres literaris.

5. ELS AUTORS

5.1. Dramatúrgia
Àngel Guimerà
Neix a Santa Cruz de Tenerife el 1845 i mor a Barcelona el
1924. És l‟únic dramaturg català del segle XIX que traspassa a
escala europea....