La Renovatio Carolingia

La Renovatio Carolingia:
El període Carolingi és l’inici d’un procés d’homogeneïtzació que culmina al s. XI. És un període de molt curta durada (Carlemany i Lluís “el pietós”) en el que s’incorporen els territoris des de Germania a la Península Ibèrica i en un cert sentit, el món balcànic i les illes britàniques. És en època merovíngia que podem dir que comença aquest procés, Coldoveu I i el seufill Xilderic son els que inicien la conquesta, Coldoveu es convertirà al catolicisme, per tan es produeix una aculturació en tots aquests territoris que van conquerint, son quatre : Aquitènia, Nèustria, Borgonya i Austrasia. Exemples de les construccions arquitectòniques de l’època com el Baptisteri de Sant Joan a Poitiers del S.IV o la Cripta de Jouarre del s.VII , on hi trobem sarcòfags otombes, tot això ens parla de la societat de l’època, demostrant-nos que la manera de fer romana no s’abandona mai del tot, també es veu en obres de més petit format com en el cofret de Teodoric on es pot observar la convivència del món romà i germànic amb la presencia de camafeus i pedres tallades.
El primer membre de la dinastia carolíngia es Pipí “ el breu” al 751 es coronat, ja que proveniendel llinatge dels majordoms, els considerats com a primer ministres i per tan no de llinatge reial. El papa, aprofita la crisis iconoclasta per prescindir del que està passant a Bizanci i ungeix a Pipí tot quedant legitimat divinament pel papa, l’emperador de Bizanci, no reaccionarà fins que el papa Lleó III al 800 anomena a Carlemany com a emperador i això fa perillar als emeperadors de Bizanci quecrearà la Querella de les investidures al s.XI.
El regnat de Carlemany, va ser el que va aconseguir més extensió però va ser amb el tractat de Verdum del 843 que altre cop es fragmentaran els territoris, tot respectant els que s’havien cedit al Papat ja en època de Cralemany. L’arquitectura, les peces d’orfebreria i els llibres il·luminats ens mostren la grandesa d’aquest període i l’anomenadahistoriogràficament “renovatio” Carolíngia. Tot això va ser possible pel fet de que Carlemany es va envoltar de grans savis i intel·lectuals com Alculí de York de procedència anglosaxona, Fredegís també anglosaxó, Theodulf d’Orleans visigot d’Aquitània, per tan de diferent procedencia i influencies. La renovatio per tan va consistir en crear una nova Roma, per tot això es fara tot un procés demillora i unificació la formació com la llengua, també es recuperen textos antics de gran importància. Tot això requeria d’un paisatge monumental símbol d’aquest canvi, per tal d’alberga a la cort. El palau més antic és la construcció del palau de Ingelheim continuada per el seu fill Lluís el Pietós, però només la coneixem a nivell arqueològic els elements principals dels que constaven aquestesconstruccions solien ser: una zona amb capella, una aula de recepció i una aula regia, posteriorment va ser utilitzada com a església.
El que si que coneixem es el Palau d’Aquisgrà, que ja està més ben organitzat, es funda a partir d’una vil.la romana preexistent. El que conservem millor encara que ha estat modificada, es la capella palatina, coneguda com Santa Maria d’Aquisgrà (796-805) es una plantacentral com la va concebre Otó de Metz amb un nucli octogonal i envoltat d’un cos hexadecagonal que fa de deambulatori. En l’alçat es divideix en dos nivells. En la planta baixa amb voltes quadripartides lleugerament irregulars i en el nivell superior una altíssima tribuna coberta amb volta d’aresta. El segon nivell està vinculat amb la galeria que comunica tot el complex i d’accés restringit pera l’emperador i el seu cercle més estret. Destaca la presència d’un element, el west-werk. Carlemany amb la construcció d’aquest edifici ens ha permés entendre que es tracta d’un edifici equiparable a Santa Sofia de Constantinoble o Sant Vital de Ravenna. És un edifici amb totes les característiques pròpies de les promocions imperials i per això hi trobem tècniques com el treball en bronze o el...