La republica, platón. esquema y sintesis.

"- Com a fundadors de la ciutat – vaig dir jo -, hem d´obligar als homes de naturalesa privilegiada a dedicar-se al coneixement que hem definit com el més sublim, contemplant el bé en si mateix ielevant-se fins a ell per aquest camí aspre de què hem parlat; però després que hagin arribat a aquest punt i hagin contemplat el bé durant cert temps, guardem-nos de permetre’ls el que avui se’lspermet.
- El què?
- No consentirem que es quedin en aquesta regió – vaig dir –, negant-se a baixar de nou amb a la vora dels desgraciats captius, per prendre part en els seus treballs i en les sevescerimònies, tant si són de poca vàlua com de molta.
- Però haurem de ser tan durs amb ells? – va preguntar -. Per què hem de condemnar-los a una vida miserable quan poden gaudir d’una vida mésagradable?
- Tornes, benvolgut amic – vaig dir –, a oblidar que a la llei no ha de proposar-se per objecte la felicitat d’una determinada classe de ciutadans amb exclusió de les altres, sinó la felicitat detot l’Estat; que, amb aquesta finalitat, unint en harmonia els interessos de tots els ciutadans, s’ha de procurar, per mitjà de la persuasió o de l’autoritat, que es donin els uns als altres tot elsuport amb què poden servir la comunitat; i que, en formar amb cura ciutadans com aquests, no es pretén deixar-los lliures perquè facin de les seves facultats l’ús que els vingui de gust, sinóservir-se d’ells amb la finalitat de fortificar els llaços de l’Estat.”

Per què diu Plató que “el coneixement més sublim la contemplació del bé en si mateix”? Feu referència als aspectes del pensament dePlató que siguin pertinents encara que no apareguin explícitament en el text.
Pas primer.

1.Els fundadors de la ciutat han d’obligar als filòsofs en potència a dedicar-se al coneixement més sublim.1.1 El coneixement més sublim no és més que assolir l’idea del bé.
1.1.1 Un cop adquirit aquest el filòsof no pot negar-se a compartir el seu coneixement.
1.1.1.A Un filòsof ha de mirar per la...