La República

6

Plató
(427 — 347 aC)
Plató, filòsof, teòric polític i extraordinari escriptor (s’ha dit que la seva
és la millor prosa grega) neix a Atenes al si d’una de les principals famílies
nobles de la ciutat. Quan tenia uns vint anys coneix Sòcrates, qui l’impressiona profundament, fins al punt que decideix seguir-lo en les seves
animades discussions de carrer. La injusta condemna a mort deSòcrates
el convenç de la necessitat de reformar a fons la vida política de les ciutats
gregues, per tal que aquestes injustícies no tornin a passar. Abandona
Atenes i, durant uns quants anys, recorre diversos indrets de la Mediterrània fins que, novament, s’instal·la a la seva ciutat, on funda l’Acadèmia,
institució cultural que, ben aviat, es convertí en un dels principals centres
d’ensenyamentsuperior de Grècia. Per tres vegades viatja, convidat, a
Siracusa (Sicília) a la fi d’influir en el govern d’aquesta poderosa i rica
ciutat, i, per tres vegades, en surt amb l’amarg gust del fracàs. Durant tot
aquest temps dirigeix l’Acadèmia, on també imparteix classes.
És autor d’una trentena d’obres, escrites en forma de diàleg (moltes de les
quals es titulen amb el nom del seuprotagonista), entre les quals destaquen Menó, Gòrgies, Protàgores, Fedó, Fedre, El banquet, Teetet, Parmènides, República, Timeu i Les lleis. Sòcrates és el portaveu de les idees de
Plató en la majoria de les obres.
La República (del llatí res publica, que vol dir
‘Estat’; en grec politeía) és un dels diàlegs més
importants de Plató. Escrit poc després de
l’any 387 aC, quan Plató acabava de fundarl’Acadèmia, tracta la major part dels grans
temes que van interessar el seu autor: ontologia, epistemologia, psicologia, ètica, política,
estètica, pedagogia, etc. La influència dels
deu llibres de la República ha estat enorme al
llarg de la història en filòsofs com ara Aristòtil, Ciceró, sant Agustí, Descartes o Popper,
entre d’altres.
El «Llibre VII» comença amb el famós mite
de la caverna, onPlató presenta al·legòricament la dualitat del món, dividit en dues
grans regions, la intel·ligible i la sensible.
Després d’haver establert que només els savis
poden governar amb justícia, Plató examina
els diversos estudis que han de seguir aquells
que han estat seleccionats com a candidats a
filòsofs governants.

7

Plató

REPÚBLICA
Llibre VII
[§ 1] El mite de la caverna.Descripció de la situació dels
empresonats

5

10

15

—Mira, després d’això —vaig dir-li— compara la nostra naturalesa, pel que fa a l’educació o a la manca d’ella, amb el cas
següent. Contempla uns homes en un habitacle sota terra,
com en una caverna, que té un accés obert a contrallum al llarg
de tota la cova. I a dins aquells homes hi viuen des d’infants,
encadenats de cames i debraços, de manera que romanen en
el mateix lloc i només veuen el que tenen davant, perquè la
cadena no els permet de girar el cap. Tanmateix tenen la llum
d’un foc que crema darrere d’ells, a certa distància i des de
dalt. Entre el foc i els empresonats s’enfila un camí, i parallel a ell imagina-t’hi aixecada una paret, com els telons que
els prestidigitadors posen davant del públic quan exhibeixenels seus jocs de mans.
—Tot m’ho imagino així —va dir.

20

—Doncs ara figura’t uns homes que per darrere la paret porten atuells de tota mena, i que sobresurten per damunt del
mur, i imatges i representacions d’animals, unes de ferro
i altres de fusta, i tota classe d’objectes: com és natural, dels
qui porten tot això, uns callaran i els altres aniran parlant.

El mite de la cavernaestà relacionat amb la famosa metàfora
de la línia, presentada per
Plató al final del «Llibre VI»
d’aquesta mateixa obra, que
il·lustra els diversos nivells en
què s’estructura la realitat i els
diversos tipus de coneixement
que hi corresponen.
El mite de la caverna compara
la naturalesa humana amb la
situació dels empresonats: els
homes de la cova representen
tots aquells que són...