la restauració borbònica
1874
1876
1885
1898
Constitució
“Pronunciamiento” de Sagunt
(Martínez Campos)
Alfons XII, rei d’Espanya
Regència
Maria Cristina
Pèrdua de
Cuba i Filipines
Crisi del règim
El Manifest de Sandhurst
Per virtut de l’espontània i solemne abdicació de la meva il·lustre mare
[Isabel II], tan generosa com infortunada, jo sóc l’únicrepresentant del dret
monàrquic a Espanya. Aquest dret arrenca d’una tradició secular, confirmada
per tots els precedents històrics, i està indubtablement unida a totes les
institucions representatives, que mai no van deixar de funcionar legalment
durant els trenta-cinc anys transcorreguts d’ençà que va començar el regnat de
ma mare fins que, encara nen, vaig trepitjar amb tots els meus terraestrangera. […]
No cal esperar que jo decideixi res completament i arbitràriament; sense
Corts no van resoldre els negocis ardus els prínceps espanyols en els antics
temps de la monarquia, i aquesta regla de conducta justíssima no he d’oblidarla jo en la meva condició present, i quan tots els espanyols ja estan habituats
als procediments parlamentaris. Si arriba el cas, serà fàcil ques’entenguin i
concertin les qüestions per resoldre un príncep lleial i un poble lliure. […]
Per la meva banda, dec a l’infortuni estar en contacte amb els homes i les
coses de l’Europa moderna […]. Sigui quina sigui la meva pròpia sort, ni
deixaré de ser bon espanyol ni, com tots els meus avantpassats, bon catòlic,
ni, com a home del segle, veritablement liberal.
Manifest d’Alfons XII des deSandhurst (1 de desembre de 1874)
Les Bases del Règim
Bipartidisme:
els partits dinàstics
Caciquisme
Exclusió de les forces
contestatàries al règim
(es reflexa en)
Constitució del 1876
(que es caracteritza per)
1. Flexible, confessional catòlica (es manté
el culte) però tolerant (es permet la
llibertat de consciència) (Art. 11)
2. Sobirania compartida Corts/ Rei
3. Àmpliescompetències de la Corona
(càrrecs militars, presidir Consell de
Ministres...)
4. Doble sistema d’elecció Corts/ Senat
5. Reconeixement de drets i llibertats però
es
deixa
per
a
un
posterior
desenvolupament legislatiu la seva
regulació
1) Bipartidisme: els partits dinàstics
Dos partits: conservadors i liberals
Alternança en el govern (“Turno Pacífico”, Pacto del Pardo,1885)
Ideològicament i socialment idèntics: són “panes prestados”,
Leopoldo Alas “Clarín”, La Regenta
Integren les forces polítiques provinents del règim isabelí
moderats
Unión Liberal
Progressistes
Partit Conservador
(Antonio Cánovas del Castillo)
demòcrates
Republicans
moderats
Partit Liberal
(Práxedes Mateo Sagasta)
“
El Marqués de Vegallana era en Vetustajefe del partido más
reaccionario entre los dinásticos (...). Tenía siempre un favorito
que era el jefe verdadero. El favorito actual era (...), ni más ni
menos, don Álvaro Mesia, el jefe del partido liberal dinástico. El
reaccionario creía resolver sus propios asuntos y en realidad
obedecía a las inspiraciones de Mesía. Pero éste no abusaba de
su poder secreto. Como un jugador de ajedrezque juega solo y
lo mismo se interesa por los blancos que por los negros, don
Álvaro cuidaba de los negocios conservadores lo mismo que de
los liberales. Eran panes prestados. Si mandaban los del
marqués, repartía estanquillos, comisiones y licencias de caza;
pero cuando venían los liberales, el marqués de Vegallana
seguía siendo árbitro en las elecciones, gracias a Mesía, y dabaestanquillos, empleos y hasta prebendas. Así era el turno
pacífico en Vetusta”
Leopoldo Alas “Clarin”, La Regenta
2) El caciquisme: la pràctica del sistema polític
El caciquisme, una realitat quotidiana i global. Per tant, és:
Nomenament de càrrecs (governadors civils, regidors,
correus, jutges, diputats provincials, diputats a Corts...
Repartiment de “prebendas” (treball, arrendament de...
Regístrate para leer el documento completo.