LA RESTAURACIÓ Tema 1 Història

 
 
Història. ​
Tema 1: LA RESTAURACIÓ

2.6 
 

1. Restauració borbònica 
 
a. El retorn dels Borbons 
■

La reina Isabel II va abdicar en favor del seu fill Alfons al 1870 

■

Els monàrquics borbònics (Cánovas) presentaven la monarquia com a 
única  alternativa  per  a  la  recuperació  d’Espanya  després  de  la  I 
República 

■

Alfons  va  fer  públic  el  manifest  de  Sandhurst   (1874) en  el  que  es  
comprometia  a  exercir  de  rei  liberal   →  Cánovas  n’era  partidari  però 
Martínez  Campos  va proclamar de  forma precipitada el príncep Alfons 
rei d’Espanya, just acabada la I República 

■

Els dos èxits més importants del nou govern van ser: 
1. La derrota definitiva de les tropes carlines al 1876 
2. L’abolició dels furs bascs 
3.La pacificació de l’illa de Cuba amb la Pau de Zanjón (1878) 

 
b. Les bases del sistema canovista 
■

Grups  que  donaven el suport fonamental del règim ( ja que garantia la 
tornada  a  un  sistema  d’ordre  que  havia  d’allunyar   el  poder 
revolucionari): 
1. Terratinents 
2. Burgesia 
3. Eclesiàstics 

 
c. La Constitució de 1876 
■

Síntesi de les constitucions de 1845 i 1869 

■

Lleis  més  o menys restrictives segons les interprétessin conservadors 
o liberals (afavorint el bipartidisme) 

■

Sobirania compartida 

■

Dues cambres 

■

Inicialment sufragi censatari → 1890 sufragi universal masculí 

■

No es reconeixia la llibertat de cultes 

■

Sistema  polític  de   base  social  civil  (civilisme;   militars  perden 
protagonisme)  

 

 
 
Història. ​
Tema 1: LA RESTAURACIÓ

2.6 
 

2.Funcionament del sistema polític 
 
a. Torn pacífic. Dos partits dinàstics: 
■

Conservador:  liderat  per  Cánovas.  Format  per  antics  moderats  i 
unionistes.  Alta  burgesia,  terratinents,  jerarquia catòlica...Favorable al  
proteccionisme econòmic i el catolicisme 

■

Liberal  o  fusionista:  liderat  per  Sagasta.  Format   per  antics 
progressistes  i  demòcrates.  Mitjana  i  petita  burgesia  i  sectors professionals. Favorable al lliurecanvisme i la llibertat religiosa 

■

Mor  Alfons  XII  →  pacte  del  Pardo  (1885)  →  confirmació  bipartidisme 
fins al 1902 

■

Frau  electoral   (10  eleccions;  6  conservadors,  4  liberals).  Aquest  frau  
s’estructurava  a  partir  de  dues  institucions:  el ministeri de Governació 
i  els  cacics  locals  (caciquisme)...“​
pucherito”,  ​
tupinades,  ​encasillado,​
 
caciquisme (individus amb gran influència econòmica i social)... 

■

Aquest  frau  sistemàtic  i  el  fet  que  la  major   part  de  la  població  era 
analfabeta portava a una gran abstenció 

 
b. Forces polítiques d’oposició​
 (1881 legalitzades per Sagasta) 
■

PSOE  (extrema   esquerra.  Partit  Socialista  Obrer  Espanyol;  Pablo 
Iglesias, 1897)  

■Republicanisme (esquerra) 
1. Centralista (Salmerón) 
2. Federal (Pi i Maragall) 
3. Possibilista  (Castelar)  [sufragi  universal  i  participació  electoral 
sense qüestionar la monarquia] 
4. Partit  catòlic  nacional  (Partit  integrista)  1888.  Ramón  Nocedal 
[partit  reaccionari  (antirevolucionari)  que  volia  una  unitat 
catòlica] 

■

Catalanisme polític emergent 

■Partit nacionalista Basc (1895). Sabino de Arana 
1. Foralista molt conservador 
2. Independentista (Euskadi) 
3. Antiliberal i molt catòlic 
4. Ètnic, puresa de la raça, no immigració… 

 
 
Història. ​
Tema 1: LA RESTAURACIÓ

2.6 
 

5. Partit minoritari i d’àmbit rural 
6. Defensa de les tradicions → signe d’endarreriment cultural 
■

Galleguisme (segle XX, Castelao) 

■

Carlisme (extrema dreta)  

 
 
 
3. El moviment obrer 
■1a ½ segle XIX 

■

Moviment a petita escala, no majoritari.  

■

Dos tipus: 
1. Revolucionari:  o  socialista.  Vol   acabar  amb  el  capitalisme  i 
l’Estat 
2. No  revolucionari:  pretén  millorar  les  condicions  salarials  i  
laborals sense qüestionar el sistema capitalista 

■

La classe obrera 
1. Gran augment a partir de 1840 
2. Condicions de treball precàries 
3....