LA RESTAURACIO

5-La Restauració borbònica (1875-1923)
5.1) La instauració del nou règim (1875-1881)
Després de la proclamació de Martínez Campos, Sagasta i Serrano cediren el
poder a Cánovas de manera pacífica. Cánovas va retindre el govern durant la major part
dels sis anys posteriors, establint les bases del nou sistema polític. És el que es denomina
el “Govern llarg de Cánovas” (1875-1881).
Cánovas“dissenyà” el nou sistema de manera que aquest integrara tant a la dreta
moderada -liderada per ell-com a l'esquerra moderada, de manera que tan sols restaren
fora els extrems, carlins a la dreta i republicans a l'esquerra. S'hauria de redactar una
nova constitució (la de 1876), que no hauria de ser “de partit”, sinó “de consens”, tan
amplia i flexible que fera possible que els diferents partitsgovernaren còmodament, sense
haver de canviar-la cada pocs anys. Es tractava de superar així el que havia estat la
pràctica habitual ençà 1834.
D'altra banda, Cánovas va procurar mantindre's dins de la més estricta legalitat.
Partidari del sufragi censatari, va convocar eleccions a Corts Constituents amb el sufragi
universal de la vigent constitució de 1869. Les eleccions varen donar unamajoria al
parlament al seu partit conservador. Així vares ser els conservadors (antics moderats) els
encarregats de redactar la nova Constitució de 1876, inspirat en la de 1845.
Característiques:
-Genèrica i flexible, deixava moltes qüestions obertes a la redacció de lleis
posteriors. Així, cada partit pogué introduir canvis importants amb facilitat, sense
necessitat de redactar una novaconstitució. Un bon exemple és el tipus de sufragi, no
aclarit en la constitució, de manera que durant la Restauració es passà del sufragi
censatari al universal.
-Sobirania compartida: El rei i les Corts es repartien el poder, encara que Alfons
XII, al contrari que sa mare es va curar de no intervindre excessivament en política.
-Corts bicamerals: El congrés estaria format per un diputat per cadadistricte de
50.000 habitants. A mesura que s'ampliara la població s'aniria ampliant el nombre de
diputats. El Senat estaria format per la noblesa, alts càrrecs de l'esglèsia i l'exèrcit , expolítics -alguns entraven automàticament pel seu càrrec, altres per elecció, altres eren
vitalicis, per designació reial a proposta del govern. Les lleis, redactades pel Congrés,
necesitaven l'aprovació delSenat.

1

-Recollía les llibertats de la constitució de 1869 (opinió, reunió associació...),
però en la pràctica en anys posteriors s'aprovaren lleis que les restringiren, situació que
aniria millorant al pas de les dècades. Per example, va ser molt sonada el “decret Orovio”
de 1876, que restringia la Llibertat de Càtedra, si aquesta atemptava contra els “dogmes
de la fé católica”. Com arebuig a aquest decret, alguns dels professors de la Universitat
de Madrid l'abandonaren per a crear la “Institución Libre de Enseñanza” (ILE), un centre
d'estudis per la llibertat d'ensenyament que aglutinà a la major part dels intel·lectuals fins
la Guerra Civil.
-Estat confessional (catòlic), es suprimia la llibertat de cultes de 1869 i es tornava
a subvencionar el culte.
El tipus desufragi no estava explicitat a la constitució. Depenia de la llei electoral;
en 1878 el partit conservador) aprovà un sufragi censatari de menys del 5% de la
població. En 1890 el partit progressista de Sagasta aprovaria definitivament el sufragi
Universal Masculí.
La de 1876 va ser la constitució més duradora de la història d'Espanya (vigent fins
1931), encara que es va suspendre durant ladictadura de Primo de Rivera (1923-1930).
Els principals esforços del govern de Cánovas es centraren en la resolució dels
greus conflictes pendents de temps del sexenni. Cánovas va designar a Arsenio
Martínez Campos per a liderar l'exèrcit contra els carlins en el final de la III Guerra
Carlina (1872-1876). Martínez Campos es centrà en derrotar als carlins a Catalunya
(1875) i d'ací passà al...