La Restauració Borbònica

Amb el nom de Restauració es coneix a Espanya una etapa històrica que compren un llarg període de 56 anys i que va des de la proclamació d’Alfons XII com a reid’Espanya (1875) fins a la proclamació de la 2ª República espanyola l’any 1931.
Aquest llarg període es sol dividir en dies etapes marcades per la data de 1898, enla que Espanya va perdre les seves últimes colònies.
La Restauració significa l’establiment d’un règim polític liberal caracteritzat per l’arbitratge delmonarca i l’alternança pacífica en el govern dels dos grans partits dinàstics (PC i PL), deixant al marge la resta de partits polítics.
La primera etapa de laRestauració es caracteritza per una relativa estabilitat política fet que facilitarà el desenvolupament econòmic de regions com Catalunya i el País Basc.
El fracàs de lamonarquia d’Amadeu I, de la 1ª República espanyola i una 3ª guerra carlina quan van crear a Espanya un estat d’opinió favorable a la tornada dels Borbons.
El29 de setembre de 1874 el general Martínez Campos fa un pronunciament militar a la ciutat de Sagunt sense esperar les ordres de Cànovas del Castillo i s’inicia larestauració borbònica sota el regnat d’Alfons XII.
Cànovas redacta un manifest anomenat el Manifest de Sandhurst i l’adreça a Alfons XII, on s’especifica comhaurà de ser la nova monarquia; una monarquia de caràcter liberal, conservador i catòlic, i que garantirà l’ordre i la pau social.
La Restauració compta amb elsuport de la burgesia, l’església i l’exèrcit.
Cànovas encarrega a una comissió formada per persones de diferents ideologies l’elaboració d’una constitució