La Restauració Borbònica

La Restauració Borbònica (1875-1898)

Introducció
La restauració de la dinastia borbònica en el tron d’Espanya va representar la fi de la Primera República, sacsejada per la tercera guerra carlina i la insurrecció cubana del 1868, havia estat incapaç d’implantar un règim estable.
L’impulsor del nou règim fou Antonio Cánovas del Castillo que vas organitzar un sistema monàrquic liberal, les basesdel qual es van establir a partir del regnat d’Alfons XII.

1. El sistema polític
1.1. Els inicis
Al desembre de 1874, el general Martínez Campos va proclamar el rei d’Espanya a Alfons XII mitjançant un pronunciament militar. En realitat, la restauració monàrquica s’havia gestat quan Antonio Cánovas del Castillo l’any 1873 va rebre plens poders d’Isabel II per preparar el retorn del seu fill altron.
Cánovas tenia com a model, la monarquia britànica, per això havia enviat a l’hereu a l’acadèmia militar Sandhurst. Després del pronunciament militar, Alfons XII va proclamar el Manifest de Sandhurst en que s’afirmava que la monarquia era la única sortida per a tancar la crisi del sexenni revolucionari.
1.2. Bases del sistema
El 15 de gener de 1875, Alfons XII entra a Madrid i es proclamat rei.Antonio Cánovas va establir els principis ideològics i jurídics del sistema i va establir les bases:
Pacificació militar
-L’any 1876 es va aconseguir finalitzar la tercera guerra carlina, que des de 1872 havia provocat combats al País Basc, a Navarra, a Catalunya i al Maestrat. La guerra va tenir un gran cost humà i financer, i va comportar l’abolició dels furs bascos i navarresos però nol’abolició de certes mesures econòmiques i financeres, anomenades “concert econòmic basc” que els hi va reportar beneficis fiscals.
-Insurrecció cubana(1868-1878): La guerra dels Deu Anys que es va acabar amb la signatura de la pau de Zanjón. Es va aconseguir autonomia administrativa a Cuba i amnistia pels insurrectes. Però això no va posar fi al conflicte.
Bipartidisme: es van crear els anomenats partitsdinàstics de caire diferent als actuals, no tenien estatuts, feien reunions periòdiques i tenien petits locals a les ciutats principals.
Eren anomenats dinàstics perquè eren lleials a la corona, partit conservador i partit liberal, que es van anar alternant en el poder, mentre que la resta van quedar-ne exclosos.

-Partit conservador: liderat per Antonio Cánovas del Castillo, hereu dels moderatsi dels unionistes i part dels progressistes. Representava la burgesia latifundista i financera i d’una part de l’aristocràcia i les jerarquies i grups de pressió catòlics.
-Partit liberal: liderat per Práxedes Mateo Sagasta, sortia del partit demòcrata i de sectors republicans moderats. Agrupava burgesia industrial, professionals liberals, sectors comercials i financers i els funcionaris, i tambésectors de l’aristocràcia.
Les diferències ideològiques i polítiques eren mínimes: els liberals més preocupats per les reformes socials i l’educació, i els conservadors per l’ordre i l’autoritat. El conservador defensava el sufragi censatari i el liberal defensava el sufragi universal masculí.

Constitució del 1876: regularà el nou ordre i estarà inspirada en la del 1845 i la del 1869, els dretsi llibertats. S’estableix una monarquia parlamentària però la sobirania és compartida entre la corona i les corts. El rei era inviolable.

-Poder executiu: li correspon al rei, que exercia per mitjà del govern, el president del qual nomenava i destituïa, i tenia dret de vet sobre el Parlament.
-Poder legislatiu: li corresponia a les corts. Eren bicamerals, el Congrés i el Senat. ElCongrés(diputats) era elegit per sufragi. El Senat, la meitat eren escollits pel rei i l’altre meitat per sufragi.
-Poder judicial: li corresponia als tribunals.
-Drets i deures: es reconeixien les llibertats individuals però eren restringits per lleis posteriors i moltes vegades eren suspesos en circumstàncies excepcionals.
-La constitució estableix una monarquia centralista.
-El catolicisme era la religió...