La restauració monarquica

(1875-1898) EL SISTEMA POLTIC DE LA RESTAURACI El pronunciament militar de Campos va significar la restauraci de la monarquia en la persona dAlfons XII. Durant labsncia del rei, Cnovas va ser nomenat regent. La primera mesura poltica important del govern de Cnovas va ser lelaboraci de la Constituci del 1876, de carcter liberal moderat. Sestablia la monarquia i satorgaven amplis poders al monarca,que havia de garantir lalternana entre els partits poltics. Tamb sestablia la sobirania compartida entre el rei i les corts, bicamerals (el Senat era designat pel rei i el Congrs de carcter electiu), i la confessionalitat de lestat, a ms del finanament del culte catlic. La Constituci no fixava el tipus de sufragi, sin que segons estigus el Partit Conservador o el Partit Liberal al poder sestabliael sufragi censatari o universal mascul. Pel que fa a la declaraci de drets, era ms o menys mplia segons el partit que estigus en el poder. Cnovas va proposar un sistema de govern basat en el bipartidisme i en lalternana en el poder dels dos partits dinstic, el conservador i el liberal, que renunciaven al pronunciament com a mecanisme per accedir al poder. Sacceptava el torn pacfic de partits,que garantiria lestabilitat institucionals i posaria fi a la intervenci de lexrcit en la vida poltica. Lestabilitat del rgim es va veure afavorida per la fi de la insurrecci carlina i la guerra de Cuba. La conseqncia ms important de la derrota carlina va ser labolici definitiva del rgim foral. Daltra banda, la fi de la insurrecci carlina va permetre posar fi a la Guerra dels Deu Anys a Cuba, amb lasignatura de la Pau de Zanjn. LA VIDA POLTICA I LALTERNANA EN EL PODER Cnovas va ser el dirigent principal del partit alfons que durant el Sexenni Democrtic havia defensat la Restauraci. Desprs del retorn dAlfons XII el va transformar en el Partit Conservador. Daltra banda, va nomenar a Sagasta la formaci del Partit Liberal, que havia dacceptar la monarquia alfonsina i lalternana en el poder.Els dos partits dinstics tenien la mateixa base ideolgica defensaven la monarquia, la constituci, la propietat privada i la consolidaci dun estat liberal, unitari i centralista. A ms, eren partits de minories (els donaven suport les elits econmiques). De totes formes, mentre que el Partit Conservador defensava el immobilisme poltic, el sufragi censatari, la confessionalitat de lestat i lordresocial el Partit Liberal estava a favor del sufragi universal mascul, laconfessionalitat de lestat i lampliaci de drets entre altres. No obstant, hi havia un acord tctic que no permetia promulgar cap llei que forara a latre partit a derrogar-la. Lalternana en el poder entre els partits dinstics (torn pacfic) tenia com a objectiu assegurar lestabilitat institucional. El torn en el poder quedavagarantit perqu el sistema electoral invertia els termes propis del sistema parlamentari. Aix, quan el partit del govern patia un procs de desgast poltic i perdia la confiana de les corts, el monarca cridava el cap del partit de loposici a formar govern, qui al seu torn convocava eleccions amb la finalitat daconseguir el nombre de diputats necessari per a formar una majoria parlamentria que li permetsgovernar. Per aconseguir aquests resultats es falsejaven les eleccions. El sistema del torn pacfic es va poder mantenir grcies a la corrupci electoral i al caciquisme. Els cacics eren persones influents del medi rural, normalment grans propietaris, que orientaven la direcci del vot mitjanant tretes de tot tipus (tupinada) dacord amb els governadors civils de les provncies. El desenvolupament deltorn de partits El Partit Conservador, liderat per Cnovas, es va mantenir al govern fins que Sagasta va formar el Partit Liberal. Es va introduir el sufragi universal mascul per als comicis municipals. Dos anys ms tard Cnovas va tornar al poder. Desprs de la mort dAlfons XII es va establir la regncia de Maria Cristina per garantir la continutat de la monarquia (Pacte del Pardo). Durant la regncia...