La restauració monàrquica (1875 - 1898)

9. LA RESTAURACIÓ MONÀRQUICA (1875-1898)
1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ:
El pronunciament de Martínez Campos el 1874, acollit favorablement per l'exèrcit i els conservadors, va significar la restauració de la monarquia en la persona d'Alfons XIII. El polític cabdal del moment va ser Cánovas, que va assumir la regència fins a la tornada del rei el 1875.

- Un nou sistema polític:Els conservadors van rebre amb satisfacció la Restauració, ja que esperaven que la nova monarquia tornaria l'estabilitat política i posaria fi a les revolucions democràtiques i socials. Cánovas buscava un nou model polític basat en dos objectius: elaborar una constitució que vertebrara un sistema polític basat en el bipartidisme i pacificar el país posant fi a la guerra de Cuba i al conflicte carlí.La primera mesura va ser la convocatòria d'eleccions per a unes Corts constituents. Cánovas no era partidari del sufragi universal, però va disposar que les primeres eleccions del nou règim es feren per aquest sistema, malgrat que més tard es tornaria al sufragi censatari.
· La Constitució del 1876:
És una mostra clara del liberalisme doctrinari, caracteritzat pel sufragi censatari i lasobirania compartida entre les Corts i el rei. Era, per tant, de caràcter conservador i inspirada en valors històrics de la monarquia, la religió i la propietat.
La Constitució considerava la monarquia una institució superior, inqüestionable i permanent. Era el poder moderador de la vida política. Així, s'hi establia la sobirania compartida i s'hi atorgaven poders amplis al monarca: dret de vet,nomenament de ministres i potestat de convocar les Corts, suspendre-les o dissoldre-les sense computar amb el govern.
Les Corts es componien de Senat i Congrés dels Diputats. La Constitució no fixava el tipus de sufragi, però una llei de 1878 va establir el vot censatari, malgrat que el 1890 es va aprovar el sufragi universal masculí.
La Constitució proclamava la confessionalitat catòlica del'Estat, encara que tolerava altres creences sempre que no se'n fera manifestació pública. El nou text constitucional comptava amb una declaració de drets.
· Bipartidisme i torn pacífic:
Cánovas va introduir un sistema de govern basat en el bipartidisme i en l'alternança en el poder dels dos grans partits dinàstics, el conservador i el liberal. Hi hauria un torn pacífic de partits que garantirial'estabilitat institucional.
L'exèrcit, que era un dels grans pilars del règim, va quedar subordinat al poder civil. Una reial ordre va establir que la missió de l'exèrcit era defensar la independència naciona i que no havia d'intervenir en els enfrontaments entre partits. Per altra banda, s'atorgava als militars autonomia per als seus afers interns i un pressupost elevat. Així, el torn pacífic vaeliminar el problema dels pronunciaments militars i el protagonisme de la presència militar en els partits i en la vida política espanyola.
- La fi dels conflictes bèlics:
L'estabilitat del règim es va veure afavorida per la fi de les guerres carlina i cubana. La Restauració va privar la causa carlina de part de la seua legitimitat i alguns carlistes van acabar reconeixent Alfons XIII. L'esforçmilitar del govern va fer possible la reducció del nuclis carlins a Catalunya. El conflicte va continuar uns mesos més al País Basc i a Navarra, on va ser traslladada la major part de l'exèrcit governamental, que va aconseguir afeblir la resistència navarresa i basca fins la seua rendició el 1876.
La conseqüència de la derrota carlina va ser l'abolició definitiva del règim foral. Els territorisbascos van quedar vinculats al pagament dels impostos i al servei militar. El 1878, es va estipular un sistema de concerts econòmics que atorgava un grau d'autonomia fiscal a les províncies basques.
La fi de la guerra carlina va permetre acabar més fàcilent amb la insurrecció cubana (Guerra dels Deu Anys, 1868-1878), amb la signatura de la Pau de Zanjón, que incloïa una àmplia amnistia, l'abolició...