La restauració a mallorca

- EL MÓN RURAL MALLORQUÍ DURANT LA RESTAURACIÓ.

La Restauració Borbònica és el període de la història de l'Estat espanyol que va desde el 1874 (any de la caiguda de la Primera Rpública i entronació d'Alfons XII) al 1923 (any en que es va dur a terme el cop d'Estat del general Miguel Primo de Rivera). En aques període destacà el caciquisme. A Mallorca, la Restauració suposà una accentuació delcentralisme. En la Mallorca del segle XIX trobam un món agrari hegemònic, perquè era on es generava majoritàriament la renda de l'illa i on treballava la població.
Les relacions de dependència d'aquella època havien evolucionat de clientelars a caciquistes. El clientelisme era una relació prepolítica que s'establia entre un patró i un client, necessàriament desiguals, i que implicava laprotecció per part del patró sobre el client, i unes obligacions i fidelitats per part del client cap al patró; d'altra banda, el caciquisme era una política basada en el falsejament de les eleccions mitjançant una xarxa de relacions que atorga el control del procés electoral als oligarques locals, en estreta relació amb les autoritats central. La implantació del caciquisme s'esdevingué arran de lapromulgació de la Constitució del 1876, que legitimava la monarquia restaurada d'Alfons XII. La Restauració segellà l'aliança de la burguesia liberal amb la vella oligarquia hispànica, de base agrària.
En aquella època tota, o gairebé tota la població de Mallorca vivia i treballava al camp, a l'agricultura. Només un 25% de la població vivia i treballava a la ciutat, Palma. En aquesta formació socialeminentment agrària, el poder s'exercia de manera caciquista. A Mallorca, les diferents categories de pagesos acceptaven diversos nivells de patronatge. El patró de patrons era el senyor, que solia practicar l'assistencialisme i la beneficiència.
Que les relacions de domini es absassin sobre l'hegemonia, sobre la negociació del consens, no vol dir que conjunturalment els cacics no emprassin laforça. En ocasions en què apareixia la protesta laboral, el cacic es transformava de patriarca tradicional en venjatiu inquisidor.
En la Mallorca del segle XIX i de la primera vintena del segle XX hi predominava la gran propietat del noble i també la burgesa, la major part del camperolat eren jornalers, la majoria dels quals havien esdevingut petits propietaris. Els terratinents no erenabsentistes i solien arrendar les terres a un amo. Aquests tenien una relació interactiva amb els senyors. Els amos tenien un gran poder sobre la resta de la pagesia.
Uns grans propietaris no absentistes i que practicaven el patronatge retenien un poder consensuat i més consolidat que el que es basava en la pura coacció. La fragmentació de la pagesia en una classe benestant d'amos dins la tramacaciquista, creava una jerarquia.

- EXPLICA QUÈ ÉS I EN QUÈ CONSISTEIX LA OPCIÓ POLÍTICA CONEGUDA COM MAURISME.

El maurisme és un moviment encapçalat per el mallorquí Antoni Maura i Muntaner, qui fou l'encarregat de vehicular a Mallorca l'hegemonia i les subordinacions socials que implicava el model econòmic establert durant els anys de la Restauració. Aquest Maurisme, tant si es presentà com aPartit Fusionista Liberal o com a Conservador amb el canvi de segle, representà sempre la mateixa piràmide social. La identificació de la classe dominant amb el Maurisme fou cada vegada més completa i fagocità possibles alternatives per l'esquerra, la republicana, i per la dreta, la carlina.
A Mallorca no canviaren la classe hegemònica: l'agrofinancera. Així, en la ruralia, la transformació deproductes agraris o indústries domèstiques eren sempre complementàries del treball agrícola, i es ressentiren força de la crisi vinícola i de la pèrdua dels mercats colonials. A la ciutat i als pobles industrials hi abundava el petit empresari amb poc capital i pocs obrers.
Si volem trobar un significat al Secenni Revolucionari mallorquí hem de fer referència, d'una banda, al personal polític que...