La Restauració

LA RESTAURACIÓ: EL MODEL LIBERAL CONSERVADOR (1875-1898)

EL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ

La instauració del nou Règim
Sistema polític de 1874-1923. La restauració.
Una de les característiques d'aquest sistema és que va durar un llarg període de temps.
L'objectiu de la restauració era aglutinar les elits espanyoles en la defensa de la propietat, l'estabilitat i l'ordre públic, mitjançantles classes treballadores i mitjanes.
Monarquia: serà constitucional, d'orientació conservadora i catòlica. S'introdueixen models d'organització.
1874 Pavía fa un cop d'Estat contra el sexenni revolucionari i s'estableix un règim republicà i conservador, però dura pocs dies.

1874 també hi ha un cop d'Estat protagonitzat per Martínez Campos a Segun, en aquest pronunciament es proclama com arei d'Espanya a Alfons XII.
Serrano renuncia al poder i s'exilia, i Cànovas del Castillo agafa el poder el qual forma govern i crea un partit polític (partit conservador).
Cànovas convoca eleccions per sufragi universal per poder canviar el sistema. La idea de Cànovas és donar estabilitat i evitar els pronunciaments.

La Constitució de 1876 i el bipartidisme.
Cànoves guanya les eleccions moltcòmodament i encarrega la redacció d'una nova constitució. Surt a la llum el 30 de juny de 1876 (agafa dels moderats i dels progressistes). El poder el tindran les Corts amb el rei. El rei dirigeix el poder executiu, mana a l'exèrcit i també promulga i sanciona les lleis.
Dóna una amplia declaració de drets, gairebé tant com el sexenni, tolera les altres religions, llibertat d'expressió,llibertat de reunió, …

Les corts tindran dues cambres:
El congrés elegit pels ciutadans.
El senat on hi haurà nobles, soldats i bisbes elegits pel rei.

Al 1878 hi ha una llei que fa el sufragi censatari però al 1890 torna el sufragi universal masculí.

El bipartidisme vol dir que hi haurà el canvi pacífic de dos partits en el govern (inspirat en el model britànic). Aquests partitss'anomenaran partits dinàstics.
Cànoves afavoreix que es crei un partit de més d'esquerres.
En tots els partits hi ha les grans elits del país.

Caciquisme
Sistema democràtic en les formes però amb les eleccions manipulades.
Cacics: representants del sistema a les seves localitats. Intercanvien vots per favors.
Encasillado: el ministre de Governació col·loca en caselles de diputats que han desortir elegits a cada província.
S'havien d'ajustar els resultats previstos mitjançant tupinades (trampes electorals).

L'oposició del sistema
Carlins i republicans mostren l'oposició i més endavant s'afegeixen el moviment obrer i el catalanisme.
Carlins: al 1876 són derrotats definitivament a la 3 guerra carlina. Es transformen en partits polítics que es presenten a les eleccions peraconseguir la unitat catòlica tradicional, no accepten la tolerància de cultes de la Constitució. Es divideixen en diversos grups:
Partit integrista (Càndido Nocedal)
Unió Catòlica (Pedro Pidal): accepten el liberalisme i se'ls coneix com els mestisos.
Carlisme ortodox (Vázquez de Mella)

Republicans: tenen una base popular amplia. Tenen diaris (La Publicidad) i revistessatíriques (La campana...) A partir del fracàs de la 1ª República pateixen division internes:
Partido deócrata posibilista (Castelar i Monturiol). Es presenten i obtenen algun escó.
Federalistes: dividits en orgànics (Figueres), pactistes (Pi i Margall) i catalanistes (Valentí Almirall).
Altres partits: Partido Republicano Centralista (Salmerón) i Partido Republicano Progresista(Zorilla).

EVOLUCIÓN POLÍTICA

Alfonso XII i la regent Mª Cristina. L'evolució del Régim

S'acaben dos conflictes i afavoreixen l'estabilització de la Restauració.
La 3ª Guerra Carlina: s'acaba quan el mateix rei envia un exèrcit al nord d'Espanya per acabar amb els últims carlins. El final de la guerra provoca que s'aboleixin els furs bascos (País Basc) i quedant només un seguit de...