La Revolució Liberal (1808-1874) a Espanya

Resum història: Unitat 1
La revolució liberal (1808-1874)

1.1 La guerra del francès/ la guerra de la Independència 1808-1814
Carles IV va allunyar del govern els ministres il·lustrats i va tancar les fronteres amb França, d’ on arribaven diaris i llibres amb idees revolucionàries. El 1792 va nomenar primer ministre Manuel Godoy, un jove militar.
Al veure que a França van executar elmonarca Francès, Lluís XVI, Carles IV va declarar la guerra a França en coalició amb d’altres monarquies europees. Es va anomenar la Guerra Gran (1793- 1795) que va afectar sobretot a Catalunya i el País Basc.
Napoleó Bonaparte volia ocupar Portugal per poder conquerir el Regne Unit però ho havia de fer travessant Espanya. Godoy va signar el tractat de Fontainebleau amb Napoleó, amb el vist i plaude Carles IV, que tenia l’objectiu de repartir-se Portugal i les seves extenses possessions ultramarines. Napoleó però, pretenia ocupar també tota la Península Ibèrica i hi volia col·locar el seu germà Josep Bonaparte. Els francesos van entrar pels Pirineus i van entrar a Catalunya. L’arribada de Napoleó va ser acceptada per les autoritats borbòniques malgrat la irritació de la població, peròmés tard, la por que la presència francesa acabés en una invasió real del país, juntament amb l’actitud de Godoy i Carles IV que tenien planejat fugir cap a Amèrica, van provocar un motí a Aranjuez. La revolta era dirigida per la noblesa i el clero amb la participació popular, i pretenia aconseguir la destitució de Godoy i l’abdicació de Carles IV en el seu fill Ferran, amb l’esperança de tornar a lanormalitat. Van aconseguir l’objectiu però es va fer evident una crisi profunda de la monarquia espanyola. Carles IV va demanar ajuda a Napoleó per recuperar el tron que el seu fill ocupava. Napoleó va veure la feblesa i el mal moment que passava Espanya i va decidir envair definitivament Espanya, ocupant-ne el tron i ampliant l’imperi.
Napoleó va reunir Carles IV i Ferran VII a la ciutat deBaiona on els va forçar a abdicar en favor del seu germà Josep I rei legítim d’Espanya.
Un grup de cortesans d’idees il·lustrades van veure en la nova situació política la possibilitat de treure el país del buit de poder en què es trobava i de dur a terme moltes de les reformes il·lustrades i liberals que no s’havien pogut dur a terme per l’oposició de sectors conservadors. Aquests col·laboradorsde Josep I són els afrancesats i van ser el seu principal suport durant els sis anys que va regnar (1808-1813).
Davant l’evidència de la invasió francesa, el descontentament popular va acabar estellant el 2 de maig de 1808, quan es va iniciar una insurrecció a Madrid per reprimir les tropes napoleòniques. Els dies següents els aixecaments antifrancesos es van estendre per tot el país. S’haviainiciat la Guerra de la Independència, que a Catalunya resultaria la Guerra del Francès. (1808-1814).
En totes les ciutats d’Espanya es van anar constituint unes Juntes integrades per persones de diferents localitats dirigides per clergues, militars, nobles, (persones d’alt prestigi) que pretenien canalitzar l’agitació popular,(aquests eren els que es resistien i procuraven mantenir l’ordre i laresistència a les tropes franceses).
Es va crear la Junta de Catalunya per coordinar les actuacions i es va demanar suport a Gran Bretanya per declarar la guerra a Napoleó.
L’ insurrecció contra Josep I va significar una situació de buit de poder que va desencadenar el trencament de la monarquia de l’Antic Règim a Espanya. Per fer front a l’invasor, es van constituir les juntes provincials queassumien la sobirania en absència de Ferran VII, acceptant que ell era el monarca, i quan tornés prendria el tron. El setembre de 1808, les Juntes Provincials es van coordinar, amb els representants de cada una, i es va constituir la Junta Central Suprema. Tot i que gran part d’aquestes juntes eren conservadores i partidàries de l’Antic Règim, la situació bèl·lica va provocar la decisió de...