La Revolució Francesa

LA REVOLUCIÓ FRANCESA
La Revolució Francesa és un dels fets més importants de la història, ja que va fer entrar
al món en una etapa que els mateixos francesos deno minaren com a època
contemporània. Va significar l’enderrocament de l’Antic Règim dominat per la
monarquia absoluta i l’aristocràcia feudal i la implantació del liberalisme dominat per
la burgesia.
Causes profundes de larevolució francesa.
Crisi social: legalment, la societat es classificava en tres estaments, però no s’ajustava
a la realitat:
Noblesa: 350000 (1,5%) formaven part de la cort, 4000 persones estaven
arruïnades.
Clergat: 120000 clergues, 0,5% de la població. L’alt clergat estava constituït per
unes 200 o 300 persones (bisbes), mentre que en el baix clergat, on estaven els
capellans de parròquia, hihavia 50000 persones (el doble de monges que de
monjos).
Tercer estat: on hi havia una enorme diversitat. En primer lloc estava la gent
molt rica (financers i grans comerciants), després la gent no tant rica
(professions liberals com la d’advocat) i per últim les classes mitjanes o baixes,
formades pels artesans, propietaris...
Crisi Política: incapacitat del sistema absolutista per a imposarels seus desitjos.
Difusió de les idees liberals sobirania, eleccions, representació, igualtat, drets.
Causes immediates de la revolució francesa.
Crisi fiscal: incapacitat d’aconseguir ingressos. L’estat francès gastava més del
que ingressava i devien un gran deute.
Crisi econòmica: hi havia menys feina i pujaven els impostos, des de la meitat
del S.1770)
Aprofundint una mica més el temade la classificació de la societat, a continuació tenim
un esquema del que seria l’antic règim.
Poder absolut del rei.

Monarquia absoluta

Representació del regne mitjançant institucions
Noblesa, privilegi honorific, econòmic i fiscal.

Societat estamental

Clergat, mateixos privilegis que la noblesa.
Tercer estat, obligats a satisfer els impostos reals.

Economia de subsistènciaGal·la Argelaga Monserrat, 1r Batx B.

Agricultura de subsistència i autoconsum.
La noblesa i l’esglesia tenen la major part de la terra.
Mercat interor reduït a fires locals u producció artesana.

PRÒLEG I REVOLTA DELS PRIVILEGIATS
Succeeix una crisi financera: obliga al rei a convocar una espècia d’assemblea de notables, una
reunió informal. El rei demana contribució en el pagamentd’impostos, però els notables s’hi
neguen en rotund.
La crisi política suposa una incapacitat del rei absolut per a imposar els seus projectes; els
nobles, com a resposta, el forcen a convocar uns estats generals. Però es presenta un
problema  els últims estats generals s’havien reunit al 1614, feia gairebé dos segles, i es
plantegen dues qüestions:



Sistema d’elecció. Cada estament elegeixels seus propis representants, i cada
estament ha de tenir, en principi, el mateix nº de representants.
Sistema de vot. Cada territori elegeix el seu representant del Clergat, la Noblesa o el 3r
estat durant les eleccions franceses.

Després d’això, elaboren un quadern de queixes, aquelles que cada territori s’anotaven per
que els representants tinguessin instruccions (allò que reclamen elsfrancesos).
REUNIÓ DELS ESTATS GENERALS: ASSAMBLEA NACIONAL
L’any 1789, fou un any farcit d’esdeveniments relacionats amb l’assemblea nacional, sobretot
entre maig i octubre. Podríem comparar-ho perfectament amb el fet de jugar escacs, ja que es
tracta d’una sèrie de fets que realment són les “jugades” de cada equip; es requereix astúcia,
intel·ligència i paciència.
Entre el dia 2 i el 6 demaig de 1789, els estaments són presentats al rei de Versalles, es
produeix i el tercer estat es nega a constituïr-se en cambra separada, reclamant que els estats
generals es converteixin en una assemblea que representi tota la nació. Durant un mes,
l’assumpte no va acabar d’aclarir-se.
Entre el dia 16 i el 27 de juny, es dona a cap el primer tracte revolucionari: el tercer estat més...