La Revolució Industrial a Anglaterra
La Revolució Industrial és el conjunt de transformacions econòmiques, basades en l'aplicació de la màquina a la producció, que promogueren un gran creixement detots els sectors de l'economia.
És un procés iniciat a la Anglaterra a la segona meitat del segle XVIII i que s'estengué per l'Europa continental, EUA i Japó al llarg del segle XIX.
Aquestconjunt de canvis, que a Anglaterra els podem situar entre 1750 i 1850, fan possible la desaparició de l'Antic Règim econòmic i la implantació del capitalisme industrial.
Aquestes transformacions acabenamb les societats agràries i imposen les societats industrials, caracteritzades per la modernització de l'agricultura (revolució agrària), els canvis demogràfics i socials (revolució demogràfica) i elnaixement del capitalisme industrial com a sistema econòmic, que suposa una indústria basada en el maquinisme i les fàbriques, que substitueixen a poc a poc els petits tallers artesanals, l'aplicacióde les màquines als transports i a les comunicacions, l'acumulació de capitals, l'organització de xarxes financeres, l'obtenció de beneficis i els contractes laborals.
A partir de 1840, es va iniciarla segona fase de la industrialització anglesa, caracteritzada per la generalització de l’extracció del carbó mineral i per la indústria siderúrgica(ferro) que això va atreure per primer cop granscapitals. Sobretot hi va haver una gran revolució ens els nous transports: el vaixell de vapor(1807) i el ferrocarril(1825).
Anglaterra va ser l’autèntic taller del món.
L'economia basada en eltreball manual va ser reemplaçada per una altra dominada per la indústria i la manufactura. La Revolució va començar amb la mecanització de les indústries tèxtils i el desenvolupament dels processos delferro. L'expansió del comerç va ser afavorida per la millora de les rutes de transports i pel naixement del ferrocarril. Les innovacions tecnològiques més importants van ser la màquina de vapor i...
Regístrate para leer el documento completo.