La riquesa de les nacions
La tesi central de La riquesa de les nacions és que lamillor forma d'emprar el capital en la producció i distribució de la riquesa és aquella en la qual no intervé el govern, és a dir, en condicions de laissez-faire i de lliure canvi. Segons Smith, laproducció i l'intercanvi de béns augmenta, i per tant també s'eleva el nivell de vida de la població, si l'empresari privat, tant industrial com comercial, pot actuar en llibertat mitjançant unaregulació i un control governamental mínims. Per defensar aquest concepte d'un govern no intervencionista Smith va establir el principi de la 'mà invisible': tots els individus, en buscar satisfer elsseus propis interessos són conduïts per una `mà invisible 'per assolir el millor objectiu social possible. Per això, qualsevol interferència en la competència entre els individus per part del governserà perjudicial.
Encara que aquest plantejament ha estat revisat pels economistes al llarg de la història, gran part de la riquesa de les nacions, d'una manera particular pel que fa a la font de lariquesa i els determinants del capital, segueix sent la base l'estudi teòric en el camp de l'economia política. La riquesa de les nacions també constitueix una guia per al disseny de la políticaeconòmica d'un govern.
El pensament de Smith reprèn diversos principis afavorits per la Il · lustració Escocesa: l'estudi de la naturalesa humana és un aspecte primordial, indispensable, el mètode...
Regístrate para leer el documento completo.