La Rosa Als Llavis (Anàlisi)

INTRODUCCIÓ

JOAN SALVAT – PAPASSEIT

Joan Salvat-Papasseit va néixer l’any 1894 a Barcelona. Aquest poeta es la primera veu de la lírica catalana amb orígens proletaris, provenia d’una família molt humil. El seu pare era el fogoner d’un vaixell anomenat “Montevideo”, a causa d’un accident laboral a alta mar va morir just quan Salvat té set anys.
Aquesta va ser la justificació de seracollit a l’orfenat Asilo Naval de l’Armada, on cinc anys de la seva vida van transcórrer.

Per una situació econòmica precària, va tenir una formació intel·lectual deficient. Va d’haver fer-se càrrec d’un germà més petit que ell i de la seva mare vídua. Va treballar com a vigilant al port de Barcelona i d’aquesta experiència Joan Salvat situa moltes de les seves composicions en l’espai marí.

Vaser guiat per un cercle d’amics a les vies de formació pròpies de la seva classe social. Una part del seu seguiment intel·lectual va ser gracies a Les Galeries Laietanes.
Aquest poeta vivia en un món d’escriptors y d’artistes, es a dir, en un món de creació i a una bona part d’ells els va dedicar poemes.

Quan s’iniciava com a escriptor, amb tota la rebel·lia social de la joventut es va posarel pseudònim Gorkiano.
I es quan comença una altra situació tràgica de la seva vida, va desenvolupar de manera violenta una malaltia, la tuberculosi, que marcarà greument el seu ritme de trajectòria vital.

Als seus inics literaris s’inscriu a uns moviments d’una revolta literària, una via excel·lent per a l’expressió de l’esperit rebel que el devora. Papasseit era un brillant membre del’Avantguarda catalana i com a bon avantguardista, considerava que l’art nou el construirà l’home nou, l’artista revolucionari.

En 1919 va començar a ser un autor de llibres amb Poemes en ondes hertzianes dins el catàleg de les Publicacions de la Revista.
Per a Salvat era més fonamental una qüestió i valoració moral que estètic en la poètica.

El desembre de 1921 va ser prescrit un dies de repòs alsanatori de la Fuenfría, al Guadarrama pels metges. El repòs no va tenir efectes positius, llavors se’l va aconsellar una estada als Pirineus, a la Cerdanya francesa, sempre amb el mecenatge de Plandiura.
Allí el poeta era molt més feliç per la bellesa del paisatge i pel reconeixement de la seva identitat catalana però la seva salut no va millorar, llavors quan va arribar l’agost del 1924 vamorir.

Joan Salvat va ser el poeta més amorós eminentment de la lírica catalana contemporània. L’amor per a ell esdevé de la via de comprensió, la mesura i la font del coneixement. Una afirmació que permet presentar Papasseit com un home de visió erotocèntrica.

Des del principi, el poeta forma un univers amorós propi, orientat en dues direccions: l’àmbit mariner i una segona direcció méselaborada, ressò de generes, temàtiques i fraseologia provinents del cançoner medieval.
Aquetes direccions estan basades en un joc d’elogis i cortesies, troba el registra en expressions delicades i lluny del to.

Salvat, mentre intentava superar la tuberculosi, va aconseguir escriure un llibre anomenat “El Poema De La Rosa Als Llavis”, l’autor narra una experiència amorosa en un àmbit on s’explical’aprenentatge amorós i la seva alegria. Descriu els moviments més íntims d’unes imatges netes en trenta-un poemes, dels quals destaquen dos cal·ligrames.

La seva estimada es descrita en els poemes amb un nombre: “amiga”. Es comparada reiteradament amb la naturalesa i sobre tot, per tal d’exaltar la seva bellesa, la compara amb les flors.
L’objectiu era reflectir els capítols i les fases d’unprocés. Salvat sempre es manifesta a l’obra com un conjunt solidari com una unitat.

L’arquitectura d’El Poema De La Rosa Als Llavis s’organitza en etapes que limiten el camí cap al coneixement del gaudi, que condueix a la plenitud del goig, l’itinerari del plaer.

L’autor era conscient de la intimitat nua que transparenten aquests poemes i de les conseqüències que podien provocar. Fins i...