La Segona Rep Blica

La segona república
La proclamació de la república. La Constitució de 1931.
La monarquia en crisi
L’almirall Aznar serà l’últim cap de govern d’Alfons XIII. De seguida convoca eleccions municipals que es polaritzen entre monàrquics i republicans.
Des del 1930 l’oposició s’havia organitzat amb el Pacte de Sant Sebastià i planejaven un aixecament contra el rei, molt desprestigiat per la dictadura.El desembre del 30 els capitans Fermín Galán i García Hernández, s’aixequen a la guarnició de Jaca. Fracassen, els sotmeten a consell de guerra sumaríssim i són executats. El descrèdit del rei és total.
Les eleccions del 12 d’abril de 1931
Els republicans guanyen a 41 de les 50 capitals de província. El dia 14 d’abril es proclama la República. El rei renuncia al tron i marxa a l’exili.
NicetoAlcalá Zamora és escollit president provisional .
La constitució de 1931.
El 28 de juny es fan eleccions a Corts Constituents. La llista més votada obtindrà el 75% dels escons i la segona el 25%.
El 9 de desembre s’aprova la nova constitució. Estableix llibertat de culte, llibertat d’expressió, reunió i associació, de residència i circulació. Inviolabilitat del domicili i la correspondència i dret aldivorci. Espanya esdevé laica i es retira el suport econòmic a l’església. La República es defineix com un estat integral compatible amb les autonomies. Només tindrà una sola cambra, el Congrés dels Diputats, a escollir cada 4 anys. I, per fi, sufragi universal, inclòs el femení.
El restabliment de la Generalitat.
Les eleccions del 12 d’abril del 1931 a Catalunya.
Macià, procedent d’Estat Català,i Companys, del Partit Republicà Català, funden Esquerra Republicana de Catalunya.
La Lliga Regionalista, de dretes , estava desprestigiada pel suport al rei.
La Generalitat provisional
El 14 d’abril Macià proclama “la república catalana con a Estat integrant de la Federació Ibèrica” i es proclama cap de govern. El govern provisional de la República espanyola envia 3 ministres que el convencen defer-se enrere i proclama la Generalitat amb la promesa d’un estatut, que en realitat era poc més que la Mancomunitat.
Les forces polítiques i sindicals espanyoles
Els partits de dreta
CEDA,confederación española de derechas autónomas. El seu líder és Gil-Robles. Són catòlics i contraris a les reformes agràries.
Els partits monàrquics, entre els que destacarà el Bloque Nacional de José CalvoSotelo.
Els feixistes, sobretot les JONS, Juntas Ofensivas Nacional Sindicalistas, i la Falange, de José Antonio Primo de Rivera, que de seguida es fusionaran.
El centre politic
Al centredreta hi ha el Partido Liberal, de Niceto Alcalá Zamora, i el Partit radical, d’Alejandro Lerroux.
Al centreesquerra hi ha Acción Republicana de Manuel Azaña, que volia modernitzar el país amb la reforma de l’exèrcit,la supressió dels privilegis de l’església, la reforma agrària i la descentralització de l’Estat.
Les forces d’esquerra
El PSOE de Largo Caballero i Indalecio Prieto, amb implantació al nord, a Madrid, a Castella i a Extremadura
El partit comunista d’Espanya, molt minoritari.
Regionalistes i nacionalistes
El PNB, partit nacionalista Basc.
ORGA, els gallecs
Els sindicats obrers
UGT, unió generalde treballadors , és el sindicat socialista.
CNT,confederació nacional del Treball, sindicat anarquista que vol la revolució social, format entre d’altres per la FAI, grup violent que fa atemptats, insurreccions i violència social.
El bienni reformista (1931-1933)
Les grans reformes.
Guanya les eleccions el centredreta i és nomenat cap del govern Manuel Azaña. Proposta:
.reforma agrària, sobretotals latifundis del centre i del sud, amb jornalers que ocupen les finques, fa la Llei de bases per a la reforma agrària, però era molt lenta i tenia l’oposició dels propietaris. No va aplacar el malestar dels jornalers.
.les relacions Estat-Església. L’església era una gran terratinent i, a més a més, controlava l’ensenyament i tenia molta influència social. S’ autoritza el matrimoni civil, el...