LA SEGONA REPUBLICA (1.931-1.936)

UNITAT 6: LA SEGONA REPUBLICA (1.931-1.936)
DE LA DICTADURA A LA REPUBLICA
Després de la dimissió de Primo de Rivera, el 28 de Gener de 1.930, el rei Alfons XIII va encarregar la formació d’un nou govern al general Dámaso Berenguer. Però el retorn al règim polític anterior a la Dictadura va resultar impossible per tres raons fonamentals:
Primera: els partits dinàstics (Consevador i Liberal)havien perdut, durant la Dictadura, l’estructura organitzativa i estaven desprestigiats.
Segona: l’opinió pública urbana va identificar la figura del rei amb la del dictador i el feia responsable de la situació.
Tercera: les forces antidinàstiques van prendre una iniciativa unitària, que culminà amb el Pacte de Sant Sebastià (17 d’agost de 1.930),
Fins al 1.931, el republicanisme espanyols’havia caracteritzat per la fragmentació i la impotència política. En el Pacte de Sant Sebastià, però, es va forjar una nova aliança en la qual s’integraren, a més dels republicans d’arreu de l’Estat, republicans catalans procedents de diferents formacions del catalanisme polític i gallecs, juntament amb monàrquics convertits a última hora a la causa republicana.
Els signants del Pacte de Sant Sebastiàvan acordar la supressió de la monarquia, la proclamació de la República i la creació d’un govern provisional, que assumiria el compromís de convocar unes Corts Constituents, les quals s’encarregarien d’aprovar una constitució i també un estatut d’autonomia per Catalunya, condició indispensable perquè els representants catalans donessin suport al pacte. Poc després, el PSOE i fins i tot la CNTtambé hi van donar suport.
L’estratègia per enderrocar la monarquia preveia fer coincidir la insurrecció d’algunes unitats de l’exèrcit i una vaga general que accentués l’agitació social del període. L’intent de promoure la vaga general va fracassar i les conspiracions per instaurar la República no va obtenir cap èxit aparentment.
El 14 de febrer, el general Dámaso Berenguer va dimitir i va sernomenat president del govern l’almirall Juan Bautista Aznar, el qual va convocar eleccions municipals per al 12 d’abril. Els partits signants del Pacte de Sant Sebastià van presentar aquestes eleccions com un referèndum sobre la monarquia. Malgrat que al camp van guanyar les candidatures monàrquiques, els resultats foren aclaparadorament favorables a les candidatures republicanes.
El 14 d’abril esva formar el govern provisional de la República, presidit per l’exmonàrquic i catòlic Niceto Alcalà Zamora. A Catalunya, Francesc Macià, líder d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), partit acabat de crear i guanyador de les eleccions al Principat, va proclamar a Barcelona la República Catalana dins de la Federació Ibèrica. Alfons XIII es va exiliar.


EL CONTEXT: LA DEMOGRACFIA, L’ECONOMIAI LA MENTALITAT
El període republicà espanyol s’emmarca en un context mundial de crisi que va afectar la demografia, l’economia i la mentalitat, caracteritzada per un descrèdit progressiu i radical de la idea de llibertat.
LA DEMOGRAFIA
La demografia del període 1.931-1.935 a Espanya reflecteix una continuïtat de tendències de l’etapa anterior. D’una banda, la caiguda de la natalitat i de lamortalitat; d’una altra banda, el procés de concentració urbana i l’alentiment sobtat de la migració tant exterior com interior, fet que s’explica per la crisi econòmica internacional de 1.929
Pel que fa a la població activa, les dades reflecteixen que el sector agrari continuava sent molt important per a l’economia espanyola.
L’ECONOMIA I LA SOCIETAT
Com a conseqüència de la crisi econòmicaamericana de 1.929, l’economia espanyola va patir les conseqüències d’un descens de les exportacions, bàsicament de productes agrícoles i minerals, i de la reducció de les inversions de capital etranger. La crisi comportà també la desaparició del corrent migratori exterior, que sempre havia ajudat a esmorteir l’excés de mà d’obra interior. A la dècada de 1.930, fins i tot van retornar emigrants,...