La separació dels pares

[pic]

[pic]

El divorci

La paraula divorci té diverses accepcions. Es refereix a l’acció de separar o apartar persones que vivien en estreta convivència; també vol dir trencar, partir, distingir, finalitzar, acabar; i per últim, resoldre i posar-se en camí. Aquí ens interessa algunes d’aquestes significacions, sobretot las que tenen alguna cosa en comú eludir a situacions de canvi, deruptura de vincles, de separació de persones, bens i fills; de distribució de responsabilitats i de funcions. Altres sentits apunten al indici d’un nou començament per als membres del grup familiar. Els sentiments del nen/a en aquestes diferents situacions, com apuntàvem abans, són de dolor i culpa, a més de la angustia i incertesa per la pèrdua de la unió familiar a través de la separació de laparella, que pot passar també al distanciament d’algun germà o dels avis.

Divorciar-se, en tant decisió activa adoptada per els dos o per un sol de la parella, es converteix en un acte legal i simbòlic que uneix o tanca un llarg o breu període de temps anterior. D’aquí en endavant el estat, inclòs el anomenat estat civil, de les persones implicades directament, va a modificar-se de formasignificativa: a pares divorciats corresponen , com a contrapartida d’aquelles altres fills que viuen amb pares units.

En altres ocasions ens trobem amb que ningú dels dos membres de la parella s’ha decidit a portar a terme aquest acte d’iniciar, obrir i firmar una demanda de divorci.

La ruptura afectiva no està manifestament sancionada, i la parella segueix convivint, inclòs mantenint-se relacionssexuals. Aquestes són separacions encobertes, no parlades, i per consegüent, no resoltes. Els fills/es tampoc tenen clar on estan ni amb qui. És de tots els coneguts el dany emocional que produeix als membres del grup familiar, i sobretot als nens/es, una situació així, de tensió i de crisis oberta, que encara esta estancada durant mesos o a vegades durant anys, i que la parella no pot acabar deresoldre.

Que em volgut dir abans amb resolució del divorci? La primera és quan finalment es planteja la separació legal i es produeix de forma afectiva.

No es que sigui bona perquè firmem papers davant del jutge, sinó que és a partir d’haver prendre una resolució interna quan cada un dels membres de la parella pot entendre i acceptar les seves pròpies pors, desitjos i diferents perspectivesper afrontar al futur. La clarificació de la particular situació conflictiva de cada un, ajudarà també als fills a enfrontar-se amb menys inseguretat.

Amb l’estudi psicoanalític dels diferents aspectes de la situació i dels subjectes implicats, i sobretot a través dels efectes-conflictes que s’han generat, podrem considerar si ha hagut una resolució o . En el primer cas és que s’ha produït laelaboració de la crisis; en el segon, la crisis ha sigut actuada, i els fills/es expressaran el seu malestar de forma simptomàtica. Aquests aspectes, tornem a insistir, que es troba a la vegada singularment entrellaçats a les característiques psíquiques de pares a fills/es.

Sabem que les repercussions psíquiques que pateixen els nens/es durant i després del divorci no sempre generen conflictessevers, però sí es van a ressentir de la ruptura amorosa dels seus pares, del distanciament afectiu que manifesta la parella entre si, i els sentiments d’abandó, d’exclusió i de pèrdua tan intensos segons les seves característiques intersubjectives i la capacitats dels pares per realitzar una bona separació. Si el conflicte no es pot parlar, la família viurà entre el caos i la confusió, provocatsper la negació i dissociació del conflicte latent.

Els pares mantenen una conducta dissociada quan el que presenten enfront als fills i a la resta és un . La por sense fronteres s’apodera d’ells davant la possibilitat d’una ruptura matrimonial. La situació es va cristal·litzant amb el pas del temps, i es transforma en un . Si a la negació pot succeir la acceptació de la situació displaentera i...