La sexta extinción

Victor Fabrega Montobbio

La sexta extinción
El futuró de la vida y la humanidad
Aquest llibre va dreçat a tots els públics ja que no requereix gaires coneixement previs per part
del lector i les idees exposades, ho estan de tal manera que resulten comprensibles al gran
públic. Els raonaments i idees que es desenvolupen en el llibre estan explicats àmpliament, de
manera molt propera illenguatge entenedor i sovint utilitzant exemples concrets que faciliten
l’assimilació dels conceptes.
L’obra s’estructura en quatre blocs (Tiempo y cambio, El motor de la evolució, ¿Equilibrio de la
naturaleza?, El futuro) ordenats de tal manera que els conceptes explicats i les idees tractades
a cadascun d’ells permeten desenvolupar un tesi final del llibre. Al inici del llibre hi ha un
capítolde perspectiva personal on el lector obté una breu contextualització de qui escriu l’obra
i els motius que l’han dut a fer-ho, i seguidament cada bloc esta estructurat en 4 capítols el
primer i 3 els altres. En general cada capítol té també una certa estructura interna ja que es fa
una introducció dels conceptes que es tractaran en aquest, es desenvolupen cadascun amb els
seus exemples iexplicacions detallades, i al final del capítol es fa una síntesi en forma de
conclusions.
L’obra defensa la tesi d’una sisena gran extinció d’espècies a la Terra causada per els humans.
El llibre sosté la idea de que l’espècie humana és la responsable del que es considera la sisena
gran extinció i que aquesta acabarà a l’inici del pròxim segle amb la desaparició de prop del
50% de les espèciesentre elles fins i tot podria estar-hi el mateix Homo sapiens. Segons
aquesta tesi l’efecte la l’activitat humana sobre els ecosistemes ja causa actualment un ritme
d’extincions per any molt elevat i propi d’una gran crisi ecològica o gran extinció. La diferència
amb les anteriors, de les que si que sabem les conseqüències i quines pautes varen seguir és
que d’aquesta si que en sabem la causa.Els humans en som els culpables i alhora els
responsables d’actuar.
Un dels arguments principals per a recolzar la tesi és l’alt ritme d’extincions anuals de tot tipus
d’espècies degut a l’influencia humana que degrada els habitats per exemple amb l’explotació
de boscos tropicals claus alhora de considerar la biodiversitat mundial o que desequilibra els
ecosistemes per exemple amb laintroducció d’espècies exòtiques que es tornen invasores és
considerablement més elevat al que teòricament hi hauria d’haver ja que segons la zona o el
tipus d’organisme pot ser de diversos ordres de magnitud superior. També aporta arguments
conceptuals que en cas de desconèixer com en el passat farien que la tesi no pogués ser
plantejada. En són un exemple l’existència de crisis ecològiques en lesque en un període de
temps curtíssim a escala temporal de l’evolució, un percentatge molt elevat de espècies
s’extingeixen, o que el caos i l’atzar tenen en aquets moments molta més importància de la
que es donava quan es creia que tot procés evolutiu ja sigui extinció o gènesis eren processos

únicament graduals i lents. La tesis defensa també que ja que és l’home el causant d’aquesta
sisenagran extinció i en comprendre els nostres orígens i la relació intima amb la resta de la
naturalesa tenim l’imperatiu ètic, l’obligació de protegir-la.
Durant el desenvolupament de la tesi i les explicacions de cada concepte, l’autor presenta
també els arguments oposats a la idea que intenta explicar i els respon per tal de defensar la
idea exposada en cada cas. Més concretament per la ideageneral de la tesis, d’una sisena
extinció causada per l’home, l’argument oposat més destacat és el que defensa u n dels més
destacats “antialarmistes”, Julian Simón de la Universitat de Maryland i es que segons ell les
dades disponibles no es corresponen al nivell de reocupació ja que les dades reals sobre els
índex d’especiació comprovats estan en fort desacord amb el suposat perill i que...