La Sida

Cas 1 ABP: SIDA (síndrome d’immunodeficiència adquirida)
Definició de la síndrome de la SIDA
És un procés infectoimunitari produït pel virus de la immunodeficiència humana (VIH), caracteritzat per l’aparició d’una immunodepressió progressivament greu que ocasiona infeccions oportunistes, neoplàsies malignes i alteracions neurològiques.
L’agent causal, el VIH, és un retrovirus que mostraespecial afinitat pels limfòcits T4 i afecta també a altres components del sistema immunitari, monòcits i macròfags, així com les cèl•lules dendrítiques tissulars. El VIH presenta una gran complexitat genètica pel que les seves propietats varien d’una cepa a una altre. Disposa de gens reguladors que li permeten romandre latent a la cèl•lula infectada o replicar-se a un ritme més o menys ràpid.Aquesta malaltia es pot manifestar:
- Com complexa relacionat amb el SIDA (CRS), quadre clínic que sol incloure limfadenopatia generalitzada, febre, diarrea, pèrdua de pes, anèmia, leucopènia i alteracions immunològiques, entre altres manifestacions, amb absència de infeccions oportunistes i sarcoma de Kaposi,
- Com a SIDA ben caracteritzat, amb alguns dels símptomes i signes descrits així cominfeccions oportunistes, sarcoma de Kaposi o altres neoplàsies secundàries i afectació neurològica.
El curs clar de la malaltia es funest, doncs l’índex de mortalitat és altíssim, tot i així, el pronòstic de la infecció per VIH ha canviat radicalment amb l’aparició dels fàrmacs antiretrovirals, com són els inhibidors de la proteasa, que fan que la seva administració combinada permeti aturar l’evolucióde la malaltia i inclús mantindre la virèmia en tasses pràcticament indetectables.
Encara que la població mundial que en l’actualitat es beneficia del tractament antiretroviral només correspon a un petit percentatge del total d’afectats, per qui segueixen una teràpia adequada es pot afirmar que l’ infecció per VIH ha passat de ser una malaltia mortal a ser considerada una malaltia crònica.S’està treballant en la consecució d’una vacuna eficaç però encara els esforços no han donat els resultats desitjats. La prevenció constitueix el principal recurs terapèutic: no compartir agulles ni xeringues, abstenir-se de relacions sexuals amb persones dels grup de risc elevat, ús de preservatiu, prevenció de la transmissió perinatal (l’embaràs està desaconsellat en dones portadores).

Història dela sida
La SIDA va ser descrita com una entitat cínica diferenciada al 1981 a EEUU i la seva difusió es va estendre per tot el mon en el curs de pocs anys. Segons dades de la OMS, es calcula que a finals de 2002 la població afectada de infecció per VIH/SIDA en el món era al volant de 38,6 milions de persones, de les quals aproximadament 29,4 milions vivien al Africa subsahariana.
Signes isímptomes de la SIDA
La infecció per VIH sol anar acompanyada de diversos símptomes, que poden variar en funció del temps que una persona fa que s’ha infectat. Donat que el VIH afecta la manera en que funciona el sistema immunitari, les persones que estan infectades presenten malalties que el sistema immunitari podria haver combatut prèviament. Si la persona no rep tractament, quan més temps hagiestat el virus en el cos, més gran serà la gravetat i la quantitat de símptomes. Els símptomes poden incloure:
- Ganglis limfàtics inflats
- Febre, calfreds i suors nocturns.
- Diarrea
- Pèrdua de pes
- Tos i respiració entretallada
- Cansaci persistent
- Llagues a la pell
- Visió borrosa i mals de cap
- Aparició d’altres infeccions, com determinats tipus de pneumònia.

Tractament desíndrome de la SIDA

Vies de transmissió per VIH
El contagi requereix la transmissió de substàncies corporals que continguin cèl•lules infectades, sent les úniques vies de transmissió evidenciades epidemiològicament la parenteral i la sexual, a través de la sang o plasma, semen i secrecions vaginals.
Existeixen diferents tipus de risc:
- Homes homosexuals o bisexuals addictes a drogues...