La Sierra de Atapuerca

La Serra d'Atapuerca

És un petit conjunt muntanyós situat a la província de Burgos (Castella i Lleó),





Els pobles més propers són Ibeas de Juarros, situat a uns 4 quilòmetres al Sud-Oest, i Atapuerca, just en la faldilla nord-est de la Serra i que li dóna nom. El seu cim assoleix els 1.079 metres, i des d'ella es domina la sortida al Duero del corredor de la Bureba. Aquest passadísgeogràfic connecta la conca de l'Ebre amb la del Duero, entre la Serra de la Demanda, al Sud, i els estreps de la Serralada Cantàbrica, al Nord. Una situació estratègica que ha contribuït que aquesta petita cresta hagi estat des de sempre un punt de trobada i de passada.

La Serra està envoltada de nombrosos ecosistemes diferents, banyada per un riu i en plena ruta de pas d'una gran concafluvial a una altra i d'una cadena muntanyosa a una altra, el que ha afavorit que mantingui una gran diversitat biològica. Avui la Serra està coberta d'un espès bosc baix d'alzines i quejigos, i habitada per cabirols, senglars, guillots, gats muntesos i rapaços


La segona meitat del segle XIX es van realitzar algunes troballes que indicaven la riquesa arqueològica de la zona. No seria fins i totl'últim quart del segle XX quan es realitzessin estudis profunds i sistemàtics que van determinar a aquest conjunt de jaciments prehistòrics com|com a un dels més importants d'Europa i dels més rellevants del món, on s'han fet troballes que han canviat la història registrada de la humanitat. S'han trobat restes des d'una cronologia pertanyent al Plistocè Inferior (amb una antiguitat superior al miliód'anys) fins a l'Holocè (època actual), amb dades sobre la fauna, flora i clima. Aquest complex arqueològic està declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco (2000) i ha rebut el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica (1997).
Els jaciments són excepcionals per l'abundància de registre fòssil, la seva bona conservació i importància científica. Els estris lítics que s'hantrobat inclouen tots les etapes tecnològiques, des de les formes més primitives del tallat de pedra fins a aquelles que pertanyen a l'Edat del Bronze.
Quant a la fauna s'ha trobat una nova espècie d'ós de les cavernes, La troballa més important és la de les restes humanes. N'hi ha en diversos jaciments, una cosa que no sol ser habitual. Entre ells s'han trobat les restes de l'avantpassat més anticd'Europa, l'Homo antecessor, última espècie comuna entre els neandertales, els Homo sapiens, i els del preneandertal Homo heidelbergensis
Els jaciments més rellevants i que més informació ens han aportat per entendre la prehistòria. Entre ells destaquen els que s'ubiquen a la Trinxera del Ferrocarril (com l'Avenc de l'Elefant, Galeria i Gran Dolina), i aquells pertanyents al sistema kárstico deCova Major/Cova de la Sitja (com a Portalada, Galeria del Sílex i Avenc dels Ossos). A part es troba la Cova del Mirador, una cova situada en l'extrem sud-est de la serra, i sense relació aparent amb el sistema kárstico esmentat. Hi ha localitzats més de 50 jaciments exteriors (com la Vall de les Orquídies i Hundidero, aquest últim s'ha començat a excavar recentment) i un elevat nombre demonuments megalítics (dòlmens) per la zona, tant a la serra com en les proximitats|rodalies, la qual cosa testifica que el complex d'Atapuerca és molt extens, no limitant-se únicament al referent a la trinxera del ferrocarril i les seves proximitats|rodalies.
La roca calcària de la Serra d'Atapuerca es va formar fa uns 90 milions d'anys en el fons del mar durant l'Era Secundària o Mesozoic (la dels gransrèptils), concretament en el Període Cretácico.
En la següent era, el Cenozoico, es va aixecar la muntanya per plegament de les calcàries marines. La comarca va deixar llavors de ser un mar somer i es va convertir per sempre en terra ferma. Això va ocórrer fa uns 25 milions d'anys, encara que milions d'anys més tard, ja emergida, la serra sofrís nous impulsos cap a dalt que la van aixecar una...