La sociedad de la decepción

LA SOCIEDAD DE LA DECEPCIÓN

El capitalisme, que ens ofereix un ampli ventall de productes, fa que els individus quan estan decebuts consumeixin més. Això genera una frustració encara molt gran jaque contra més oferta, més volem comprar i no ens adonem de quines són realment les nostres limitacions. La veritat és que mentre llegia l’obra m’adonava de lo realment absurd que sembla tot això vistdes de fora, però trobo que Lipovetsky encerta de ple amb la idea de que consumim per oblidar. Segur que tots ens hem trobat en aquesta circumstància; quan tenim un mal dia o alguna cosa ens hasortit malament, sembla que l’únic que ens pot calmar és sortir al carrer i comprar, encara que no necessitis allò materialment, mentalment et sents millor després d’haver fet la compra.
I lligat ambaixò, hi ha un altre concepte que m’ha sobtat molt i és la seva afirmació de que la societat viu desil•lusionada. Ja no s’espera que el futur sigui millor (com és pensava en èpoques anteriors en les qualses pensava en la protecció que aquest podia oferir). Ara, les institucions desperten desconfiança, s’allarguen les esperes de la justícia i el benestar, cosa que fa prosperar el desengany, ladecepció i l’angoixa. Es produeix, doncs, un important desajust de la realitat que fa més fràgils als individus a nivell psicològic ja que la felicitat de les persones no progressa en proporció de lesriqueses.

En conclusió, aquest llibre m’ha servit per entendre molts dels fenòmens que es perceben en el món actual. Tot gira entorn a la decepció dels individus en la societat en que vivim, només calveure com ha augmentat el nombre de suïcidis i les psicopatologies, però Lipovetsky obre una porta optimista i jo opino com ell en aquest sentit: arribarà un dia en que les persones ens adonarem de queaquest consumisme no porta enlloc i s’organitzarà una democràcia post-consumista. S’ha de trobar una satisfacció en els béns no comercials, en el plaer de fer coses enlloc d’adquirir-les, en...