La societat com a realitat subjectiva

A continuació, analitzarem el concepte de “socialització” segons Peter Ludwing Berger i Thomas Luckman. Per introduir la idea de socialització, hem de fer referència a tres conceptes claus,interiorització, objectivació i exteriorització. Cal esmentar que, els antecedents d’aquest text són la “Fenomenologia d’Alfred Schütz”, l’Interaccionisme simbòlic de George Herbert Mead i la “Teoria del’acció social” de Ernst Heinrich Weber.

La socialització es el procés mitjançant el qual els individus aprenen els valors pertanyents a una societat o cultura; a més es il·limitada. Aquest concepte,segons els autors, s’inicia amb d’interiorització, on l’individu aprèn a traves d’un esdeveniment que interpreta de manera subjectiva. Tot seguit, es produeix una objectivació d’aquest i posteriorment unaexteriorització. A més, distingeix entre socialització primària i socialització secundaria.

La socialització primària es dóna quan naixem i passem de ser essers biològics a esser socials.L’individu neix amb un món bàsic i una estructura social imposada, on intervenen els significatius com la família i altres significatius, que a traves del llenguatge, emocions i vincles filtren el món socialque li arriba. Això crea en l’infant una consciència, una capacitat d’abstracció, rols i actituds que fa possible una identitat coherent i un autoconcepte envers els altres. A més, la major part del’aprenentatge es fa en relació a la dimensió afectiva
En aquest context té lloc un moment decisiu en la construcció del primer món de l’individu, on en base a una realitat externa, l’individu lainterioritza; a més és de gran importància per a la socialització secundària.
Aquesta socialització finalitza quan l’altre generalitzat ( rols, actituds, capacitat d’abstracció...) queda ben implantat enla consciència de l’individu.

La socialització secundària es construeix en base a la socialització primària i es caracteritza per un conflicte, el trencament amb la imposició d’un món...