La sofistica

DOSSIER Nº 2.
LA SOFÍSTICA

1. ATENES, PATRIA DE LA DEMOCRÀCIA.

La filosofia arriba a la seva plenitud a la polis d’Atenes als segles V i IV a. C. Amb Sòcrates, Plató i Aristòtil, els autèntics dissenyadors del pensament occidental. Som al segle V i s’ha aconseguit alliberar-se de l’opressió exterior amb les espectaculars victòries sobre els perses a les Termòpiles i a la plan de Marató,així com un govern democràtic. Atenes esdevé el model de les polis gregues i el centre cultural del món. Però aquesta pau durarà poc: la guerra del Peloponés enfronta, durant uns trenta anys, Esparta i Atenes.

2. ELS SOFISTES, ELS PRIMERS “PROFESSORS”

Aquests anys d’esplendor d’Atenes es corresponen en la història del pensament amb l’època dels grans sofistes; els grans tràgics com Esquil,Sòfocles, i Eurípides; s’erigia el Partenó; Hipòcrates dirigia la seva escola de medicina; Heròdot publicava la seva Història...
És l’era de Pericles i el pensament grec se centre en la democràcia atenenca, a on feien cap els homes més eminents. Aquest canvi d’atenció es pensa com a fruit del cansament ocasional per la diversitat de solucions discordants referents a la Physis. No canvia, però,l’esperit inquisitiu i crític, sinó l’objecte al qual s’aplica: la polis.
L’educació dels joves grecs consistia en aprendre a llegir i escriure; sumar, restar, multiplicar, tocar algun instrument i, sobre tot, la gimnàstica, la lluita i l’atletisme. Als divuit anys podien incorporar-se en la vida pública i votar a les assemblees, però ningú no els havia ensenyat a parlar en públic i defenser lesseves opinions (oratòria)
Però tot canvià quan arriben a Atenes els sofistes, uns estrangers, erudits i brillants, que funden escoles per ensenyar l’areté política, és a dir, el conjunt de qualitats necessàries per aconseguir l’èxit social mitjançant l’oratòria.
"Sofista" significa "expert en el saber" i reben aquest nom els filòsofs que, a la Grècia del segle V a. C. , feien professió de saviesa iconvertiren la filosofia i el seu ensenyament en un ofici remunerat. El terme però, adquirí una connotació negativa a partir de Plató i Aristòtil, donat que el saber dels sofistes era aparent i no efectiu i que, a més, no es professava desinteressadament sinó amb ànim lucratiu.
Els sofistes portaren a terme una revolució espiritual en tant que suposen el desplaçament de l'eix de la reflexiófilosòfica des de la physis i el cosmos fins a l'home, aquest últim en tant que membre d'una societat. Per això els sofistes no foren filòsofs en el sentit estricte del terme: llurs interessos eren fonamentalment pedagògics, tot i que incidiren fortament en la cultura del seu temps: l'ètica, la política, la retòrica, l'art, la llengua, la religió, l'educació. S'inicia, doncs, el període humanistade la filosofia antiga. La causa del desplaçament d'interès temàtic cap el tema de "l'home" rau en que en el segle V a.C. es produïren uns fenòmens socials, econòmics i culturals que afavoreixen el desenvolupament de la sofística:
- la inexorable crisi de l'aristocràcia, que avança al mateix ritme que el poder del "demos" (poble), cada vegada major;
- la influència cada vegada més nombrosade "metecos" a les ciutats, sobre tot a Atenes;
- el creixement del comerç i la difusió de les experiències dels viatgers, que provocaven l'inevitable enfrontament entre els costums, les lleis i els usos hel·lènics respecte a costums, lleis i usos totalment diferents.
El tema teòric més discutit pels sofistes fou la contraposició entre physis (naturalesa) i nomos (llei civil i també ordredels costums). el tema tenia dos aspectes principals: educacional i polític. En el primer, la teoria de Protàgores fou la corresponent a la nova democràcia. L’aristocràcia de la sang es legitimava amb la idea de superioritat natural. En la democràcia, les magistratures s’han de fundar només en la llei, i han d’optar-hi els més capacitats; però no ho són alguns per do natural, sinó que, en...