La Soja Com A Nutraceutic
Páginas: 8 (1857 palabras)
Publicado: 19 de enero de 2013
LA SOJA COM A NUTRACÈUTIC
La soja (Glycine max) és una planta herbacia d'origen asiàtic que pertany a la familia de les lleguminoes. Destaca pel seu elevat contingut en proteïnes de qualitat. Amb més de 5000 anys d'història molts emperadors orientals la van considerar com una llavor sagrada, tot i que no va començar a ser cultivada fins al segle XV a.C.
La composició nutricional de la soja lafa un aliment altament nutritiu. En la seva composició destaca l'alt contingut en proteïnes, lecitina, àcids grassos. No aporta colesterol i és rica en minerals. La soja és dels aliments més rics en isoflavones.
En quant a la seva utilització com a nutracèutic cal destacar el seu ús en dones menopàusiques per combatre els simptomes com ara els sofocs, també és útil en el tractaments del'osteoporosi, procesos artrítics i com a antitumoral en determinats tipus de càncer.
DESCRIPCIÓ BOTÀNICA:
Es tracta d'una planta herbàcia anual, que pertany a la família de les Papilionàcies (Fabàcies), caracteritzada per presentar talls rastrers o erectes de fins a 150 cm d'altura, provista de petits pels vermellosos; fulles ovals, compostes, tripinnades i piloses; flors papilionàcies, blanquesgrogoses o blau violeta, de petit tamany, agrupades en inflorescències axil·lars. El fruit és una baina arquejada vellosa amb 2-6 llavors subgloboses llises al seu interior, de color variable entre blanc i groguenc. 1,2.
ORIGEN:
La soja és originaria d'Àsia, especialment de la Xina i l'extrem orient. Creix en zones temperades del planeta, sent el cultiu d'aquesta lleguminosa la base del'alimentació de moltes poblacions asiàtiques. Actualment no existeix de forma salvatge, excepte en petites regions del delta de Amur Ussuri, Taiwan, Corea i Japó.1
HISTÒRIA:
Espècie àmpliament cultivada a l'Orient des de temps immemorables sent empleada principalment amb finalitat alimentaria. La ingesta de germinats de soja data des de l'època de la construcció de la muralla xinesa (2939aC),utilitzant-se com a aliment d'emergència per a llargs viatges i expedicions, o per suplir la escassetat d'alguns productes en determinades estacions de l'any.
Durant el regnat de l'emperador Shen-Nong (2800aC) va ser obligatori el seu cultiu.
Durant la dinastia Ming (1368-1644 aC) Li Shi Zen a la seva obra de 52 vol “Chinese Materia Medica” recomanava el consum de soja per tractar malalties renals,edemes i enverinaments.
Recentment al segle XVIII es va introduir a Europa i Amèrica.
COMPOSICIÓ:
ISOFLAVONES (fitoestrogens): Els més importants són la diazdeina, genisteina i els seus respectius glicòsids conjugats (malonil, acetil i β-glicòsids). De menor importància és la gliciteina.
Un gram de llavors e soja conté al voltant de 2-3 mg d'isoflavones. Es tracta de fenols heterocíclicsamb una formula estructural similar a la del estradiol.
PROTEÏNES: ( 35-50%). Glicina i caseïna principalment.
HIDRATS DE CARBONI: (15-30%): holòsids, pentosans i galactosans.
ALTRES:
Lípids (15-20%)
Fosfolípids (lecitina 1-5%)
esterols (sitoesterol, estigmasterol)
pigments carotenoides i antocians
enzims ( amilasa, proteasa, ureasa)
vitamines(B,D,E)
saponines esteroïdals
inositol hexafosfat (IP6)
fibra
etc.1,2
US DE LA SOJA COM A NUTRACÈUTIC:
La presencia de fitoestrogens a la soja se la relaciona amb la prevenció de quadres relacionats amb la menopausa i amb l'aparició de tumors. Per altra banda, està agafant molta importància l'utilitzat de la fracció insaponificable en processos artrosics.Activitat hormonal:
Estadisticament les poblacions asiàtiques que consumeixen grans quantitats de soja i derivats a la seva dieta diària, presenten menopauses més tardanes que les poblacions occidentals, cosa que es va associar a la presencia de fitoestrogens , i en especial a ales isoflavones.
Els fitoestrogens de la soja tenen afinitat per els mateixos receptors pels estrògens de tipus II o...
La soja (Glycine max) és una planta herbacia d'origen asiàtic que pertany a la familia de les lleguminoes. Destaca pel seu elevat contingut en proteïnes de qualitat. Amb més de 5000 anys d'història molts emperadors orientals la van considerar com una llavor sagrada, tot i que no va començar a ser cultivada fins al segle XV a.C.
La composició nutricional de la soja lafa un aliment altament nutritiu. En la seva composició destaca l'alt contingut en proteïnes, lecitina, àcids grassos. No aporta colesterol i és rica en minerals. La soja és dels aliments més rics en isoflavones.
En quant a la seva utilització com a nutracèutic cal destacar el seu ús en dones menopàusiques per combatre els simptomes com ara els sofocs, també és útil en el tractaments del'osteoporosi, procesos artrítics i com a antitumoral en determinats tipus de càncer.
DESCRIPCIÓ BOTÀNICA:
Es tracta d'una planta herbàcia anual, que pertany a la família de les Papilionàcies (Fabàcies), caracteritzada per presentar talls rastrers o erectes de fins a 150 cm d'altura, provista de petits pels vermellosos; fulles ovals, compostes, tripinnades i piloses; flors papilionàcies, blanquesgrogoses o blau violeta, de petit tamany, agrupades en inflorescències axil·lars. El fruit és una baina arquejada vellosa amb 2-6 llavors subgloboses llises al seu interior, de color variable entre blanc i groguenc. 1,2.
ORIGEN:
La soja és originaria d'Àsia, especialment de la Xina i l'extrem orient. Creix en zones temperades del planeta, sent el cultiu d'aquesta lleguminosa la base del'alimentació de moltes poblacions asiàtiques. Actualment no existeix de forma salvatge, excepte en petites regions del delta de Amur Ussuri, Taiwan, Corea i Japó.1
HISTÒRIA:
Espècie àmpliament cultivada a l'Orient des de temps immemorables sent empleada principalment amb finalitat alimentaria. La ingesta de germinats de soja data des de l'època de la construcció de la muralla xinesa (2939aC),utilitzant-se com a aliment d'emergència per a llargs viatges i expedicions, o per suplir la escassetat d'alguns productes en determinades estacions de l'any.
Durant el regnat de l'emperador Shen-Nong (2800aC) va ser obligatori el seu cultiu.
Durant la dinastia Ming (1368-1644 aC) Li Shi Zen a la seva obra de 52 vol “Chinese Materia Medica” recomanava el consum de soja per tractar malalties renals,edemes i enverinaments.
Recentment al segle XVIII es va introduir a Europa i Amèrica.
COMPOSICIÓ:
ISOFLAVONES (fitoestrogens): Els més importants són la diazdeina, genisteina i els seus respectius glicòsids conjugats (malonil, acetil i β-glicòsids). De menor importància és la gliciteina.
Un gram de llavors e soja conté al voltant de 2-3 mg d'isoflavones. Es tracta de fenols heterocíclicsamb una formula estructural similar a la del estradiol.
PROTEÏNES: ( 35-50%). Glicina i caseïna principalment.
HIDRATS DE CARBONI: (15-30%): holòsids, pentosans i galactosans.
ALTRES:
Lípids (15-20%)
Fosfolípids (lecitina 1-5%)
esterols (sitoesterol, estigmasterol)
pigments carotenoides i antocians
enzims ( amilasa, proteasa, ureasa)
vitamines(B,D,E)
saponines esteroïdals
inositol hexafosfat (IP6)
fibra
etc.1,2
US DE LA SOJA COM A NUTRACÈUTIC:
La presencia de fitoestrogens a la soja se la relaciona amb la prevenció de quadres relacionats amb la menopausa i amb l'aparició de tumors. Per altra banda, està agafant molta importància l'utilitzat de la fracció insaponificable en processos artrosics.Activitat hormonal:
Estadisticament les poblacions asiàtiques que consumeixen grans quantitats de soja i derivats a la seva dieta diària, presenten menopauses més tardanes que les poblacions occidentals, cosa que es va associar a la presencia de fitoestrogens , i en especial a ales isoflavones.
Els fitoestrogens de la soja tenen afinitat per els mateixos receptors pels estrògens de tipus II o...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.