La Soldadura

La Soldadura
La soldadura és un procés de fabricació on es realitza la unió de dos materials, (generalment metalls o termoplàstics), usualment aconseguit a través de la coalescència (fusió), a la qual les peces són soldades fonent ambdues i afegint un material de farciment fos (metall o plàstic), el qual té un punt de fusió menor al de la peça a soldar , per aconseguir un bany de material fos ('bany de soldadura ) que, en refredar-se, es converteix en una unió forta. A vegades la pressió és usada conjuntament amb la calor, o per si mateixa, per produir la soldadura. Això està en contrast amb la soldadura tova (en anglès Soldering ) i la soldadura forta (en anglès Brazing ), que impliquen la fosa d'un material de baix punt de fusió entre peces de treball per formar un enllaç entre ells,sense fondre les peces de treball.
Moltes fonts d'energia diferents poden ser usades per a la soldadura, incloent una flama de gas, un arc elèctric, un làser, un raig de electrons, processos de fricció o ultrasò. L'energia necessària per formar la unió entre dues peces de metall generalment prové d'un arc elèctric. L'energia per soldadures de fusió o termoplàstics generalment prové del contactedirecte amb una eina o un gas calent.
Mentre que sovint és un procés industrial, la soldadura pot ser feta en molts ambients diferents, incloent l'aire lliure, sota l'aigua i en el espai. Sense importar la localització, però, la soldadura segueix sent perillosa, i s'han de prendre precaucions per evitar cremades, descàrrega elèctrica, fums verinosos, i la sobreexposició a la llum ultraviolada.Fins al final del segle XIX, l'únic procés de soldadura era la soldadura de farga, que els ferrers han usat per segles per ajuntar metalls escalfadors i colpejant. La soldadura a l'arc i la soldadura a gas estaven entre els primers processos en desenvolupar tardanament al segle, seguint poc després la soldadura per resistència. La tecnologia de la soldadura va avançar ràpidament durant el principidel segle XX mentre que la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial van conduir la demanda de mètodes de juntura fiables i barats. Després de les guerres, van ser desenvolupades diverses tècniques modernes de soldadura, incloent mètodes manuals com la Soldadura per electrode revestit per arc, convertit en un dels més populars mètodes de soldadura, així com processos semiautomàtics iautomàtics com ara Soldadura GMAW, soldadura d'arc submergit, soldadura d'arc amb nucli de fundent i soldadura per electroescoria. Els progressos van continuar amb la invenció de la soldadura per raig làser i la soldadura amb raig d'electrons a mitjans del segle XX. Avui en dia, la ciència continua avançant. La soldadura robotitzada està arribant a ser més corrent a les instal·lacions industrials, i elsinvestigadors continuen desenvolupant nous mètodes de soldadura i guanyant major comprensió de la qualitat i les propietats de la soldadura.
Es diu que és un sistema perquè intervenen els elements propis d'aquest, és a dir, les 5 M: mà d'obra, materials, màquines, medi ambient i mitjans escrits (procediments). La unió satisfactòria implica que ha de passar les proves mecàniques (tensió iduplicitat). Les tècniques són els diferents processos (SMAW, SAW, GTAW, etc.) Utilitzats per a la situació més convenient i favorable, el que fa que sigui el més econòmic, sense deixar de banda la seguretat.

Història
La història de la unió de metalls es remunta a diversos mil·lennis, amb els primers exemples de soldadura des de la edat de bronze i la edat de ferro a Europa i el Orient Mitjà. Lasoldadura va ser usada en la construcció del Pilar de Ferro a Delhi, a la Índia, erigit prop de l'any 310 i pesa 5,4 tones mètriques. La Edat Mitjana va portar avenços en la soldadura de farga, amb la qual els ferrers repetidament colpejaven i escalfaven el metall fins que passava la unió. El 1540, Vannoccio Biringuccio va publicar a De l'pirotechnia, que inclou descripcions de l'operació de forjat....