La son

Les creences populars sobre els somnis i el dormir en general acostumen a transmetre’s de generació en generació, sovint sense el coneixement real de la seva validesa.
Així, idees i/o costumsaparentment necessaris pels nostres avantpassats, han passat a formar part de la nostra vida quotidiana. La majoria d’ells generen un gran dubte quan es tracta de valorar la seva utilitat real o ens fanqüestionar-nos si aquell cert mètode resulta viable o bàsicament inútil.
Són molts interrogants els que es formen quan hi pensem i, el nostre objectiu, resoldre’ls o investigar a fons per trobarrespostes.

Aclarir aquestes inquietuds i curiositats que ens persegueixen dia a dia, pot ser una manera pràctica, senzilla i gens avorrida per canalitzar el curs del nostre treball, despertant semprel’interès dels lectors i/o espectadors.
Justament així, ja no seria del tot necessari dividir entre l’aspecte teòric i el pràctic. Quan es tractessin els mites per tal de verificar-los, s’hauriend’aplicar els fonaments teòrics per recolzar la posició que adoptarien aquests. Com per exemple:
Una creença força coneguda consisteix en que quan hi ha lluna plena costa més dormir profundament, fins itot quan no es veu.
Podria semblar una tonteria per als més escèptics, però actualment es sap que és una realitat. Es va observar experimentalment amb 33 persones, les quals van dormir menys i pitjordurant aquest període. Pel que es tractava del sentit científic, la melatonina (hormona que controla els cicles del son i la vigília) es trobava en nivells més baixos que els comuns.
(Elsinvestigadors suïssos responsables d’aquest descobriment van publicar-ho en una revista anomenada Current Biology, justament fa un any (26 de juliol de 2013)).

En aquest exemple s’aplica una partfisiològica que es podria aprofitar allargant fins a l’explicació dels cicles del son, una de les part amb més pes de la qüestió del dormir i el somniar i necessària per entendre les bases del treball....