La superdotació

NENS SUPERDOTATS

La superdotació és un fenòmen comú en persones d'arreu del món. Gent amb un talent increïble, posseïdors d'habilitats extraordinaries i una intel·ligència impresionant. Gransgenis que han arribat a l'esglaó més alt, però tambe persones que s'han enfonsat en la més profunda misèria. La superdotació pot arribar a ser molt difícil de gestionar, tant pels superdotats com per lespersones que conviuen amb ells. Abans de tot, però, què és la superdotació?
Tradicionalment s'ha relacionat la superdotació amb un potencial intel·lectual superior al de la mitjana, i durant molt detemps s'ha acceptat com a definició de superdotat l'individu que poseeix un coeficient intel·lectual superior als 130 punts de l'escala de David Wechsler, en la que la mitjana és 100. Amb l'aparicióde la teoria de les intel·ligències múltiples es fa distinció entre persones amb talent, és a dir, que sobresurten en algun tipus d'intel·ligència, i les persones superdotades, que sobresurten entots.
Resumint, hi ha dues maneres de definir la superdotació i els graus d'intel·ligència previs:
Segons el coeficient intel·lectual:
Intel·ligència brillant: més de 115 punts de CI.
Superdotacióintel·lectual moderada: més de 130 de CI.
Superdotació intel·lectual alta: més de 145 de CI.
Superdotació intel·lectual excepcional: més de 160 de CI.
Superdotación intel·lectual profunda: más de 175de CI.

Segons la llei d'intel·ligències múltiples:
Talents simples: percèntil superior a 95 en una determinada capacitat.
Talents múltiples: percèntil superior a 90 en dues capacitats.
Talentscomplexes: percèntil superior a 85 en tres capacitats.
Superdotació: percèntil superior a 75 en totes les capacitats intel·lectuals tradicionals incluïda la creativitat.

A part d'aquestesdefinicions, el psicòleg Joseph Renzulli en va proposar una altre, anomenada “els tres anells de Renzulli”, que proposa que els diversos comportaments de la persona superdotada reflexen una interacció entre...