La taiga

LA TAIGA
La Taigà és el bioma que es desenrotlla al sud de la tundra, formant una banda quasi contínua de boscos de coníferes que s'estenen per les regions subàrtiques de l'interior d'Euràsia i Amèrica del nord. És el bosc més septentrional (la major part s'estén entre els 50 i 60é de latitud norte), per la qual cosa també se li coneix com Bosq Boreal (boreas en grec significa norte). Este biomaapareix només en l'Hemisferi Nord, perquè en l'Hemisferi Sud en estes latituds no hi ha masses continentals. Encara així és un dels biomas més extensos de la Terra. S'estén per Alaska i Canadà en el continent nord-americà i per Escandinàvia i el nord de Rússia (Siberia) en el continent euroasiàtic
Estos boscos boreals està formats majoritàriament per coníferes (piceas, avets, pins, alerces) idurant la major part de l'any es troben coberts de neu. El seu aspecte sol ser molt homogeni, perquè estan dominats per poques espècies i amb un aspecte semblant: arbres de troncs rectes i forma cònica, amb fulls xicotets i estretes (aciculares).
És, junt amb la tundra, un dels biomas dels climes freds de la Terra. Es desenrotlla davall el clima dels boscos boreals (clima de tipus subàrtic icontinental)caracterizado per llargs hiverns amb molt baixes temperatures (hasta sis mesos amb temperatures mitges inferiors als 0é C) i per curtament i moderadament càlids estius, que ja permeten el desenrotllament de la vegetació boscosa. Ja havíem comentat en el bioma de la tundra, que el límit entre la desarborada tundra i la boscosa taigà coincidix aproximadament amb la isoterma dels 10 ºC al'estiu. Les precipitacions no són molt abundants (entre els 250 i 700 mm anuales), encara que les baixes temperatures fan que l'evaporació siga escassa.En gran part de la seua àrea el clima és molt continental, amb grans diferències de temperatura entre l'estiu i l'hivern (en Sibèria s'aconseguixen normalment temperatures inferiors als 40ºC a l'hivern i superiors als 15 ºC en verano). Estacontinentalidad se suavitza en la zona occidental dels continents (Escandinavia i Alaska) on el clima no és tan rigorós. En la major part de la taigà la duració de l'estació de creixement de la vegetació aconseguix els 3 o 4 mesos anuals. Les zones actualment ocupades per la taigà es trobaven ocupades pels gels de l'última glaciació fa uns pocs milers d'anys (hace 18000 anys de l'últim màxim glacial), pelque la geomorfologia dels terrenys ocupats per este bioma és típicament glacial. Extenses àrees de la taigà més septentrional es troben ocupades pel Permafrost o capa de sòl permanentment gelada en profunditat (en gran mesura herència de l'última glaciación). Este permafrost no és continu ni tan profund com l'existent en la tundra. En la taigà normalment es troben lliures de gel les vessantsorientades al sud i les planes d'inundació dels rius. Conforme ens dirigim cap al sud este permafrost es va fent més discontinu i esporàdic. La superfície del sòl sí es troba gelada gran part de l'any, però a l'estiu es desgela fins una profunditat major que el que ocorria en la tundra, la qual cosa permet que els sistemes radiculars de lasl plantes aconseguixen més profunditat. En les zones on hi hacapa de permafrost que impedix el drenatge en profunditat són freqüents les zones entollades i sòls molt humits. Degut també a la baixa evaporació i a la geomorfologia glacera són freqüents els llacs, les torberes i les zones pantanoses. Estos boscos de coníferes es troben sovint associats amb sòls de tipus podsol ( o spodosoles), de caràcter àcids i pobres en nutrients.
Text traduït: "Elsprocessos de podsolización (lavado del ferro i de l'alumini junt amb compostos orgànics solubles des dels horitzons superficials fins als horitzons més profundos) porten a l'aparició d'horitzons subsuperficials (horizonte A2) molt llavats, de color clar (podsol o podzol significa sòl cendrós en ruso) i horitzons d'acumulació en profunditat (horizontes Bh i Bs). En l'horitzó més superficial (horizonte...