La tauromàquia a catalunya

La tauromaquia, prové etimologicament dels termes antics toro i lluita, i és referent a cualsevol practica relacionada amb els braus. A Catalunya n'és present d'es de l'edat mitjana. És tal el temps que fa que la cultura taurina existeix per les nostres contrades que els rastres d'aquestes tradicions son encara presents:

La més popular de totes és sens dubte la dels bous al carrer, propia deles terres de l'Ebre i molts pobles del País Valenciá.
El dia de la festa, es tanquen els carrers més llargs del poble amb tanques de fusta i s'hi disposen gabies de ferro situades estrategicament construides amb barrots; se'n diuen "burladeros" ja que serveixen per sortir als "valents" per correr davant el toro com si el torejesin, desorientant-lo i fent-lo estavallar contra els mateixosbarrots des d'on la gent s'ho mira i aplaudeix els joves; fins i tot es sent algun que altre "olé".
Per les nits aquest espectacle continua. L'escena es horripilant. Per començar es necesita de una gran estaca de fusta ben plantada al terra amb una resistent soga d'acer clavada, per on passen la corda de la qual porten lligat el toro. En aquest moment fan falta una quinzena d'homes per agafar eltoro per les banyes, literalment. Uns cuants tiren ben fort de la corda perque l'animal no es desenganxi de l'estaca, tots els altres intenten estabilitzarl-lo violentament mentres li converteixen les banyes en en dos torxes per fer llum al carrer, fet el popòsit, tallen la corda i l'animal queda "lliure".Un cop embolat el procediment es el mateix que el del matí pero encara més penós; el pobreanimal te dos grans flames a dos pams dels ulls, gairabé no hi veu, només atempta quan els vailets s'acosten a uns dos o tres metres o quan el colpejen per l'esquena.
Es una festa en la qual l'objectiu es humillar l'animal, les imatges son aterradores. El fet de que no hi hagi cap mena de respecte cap a l'animal, que li peguin, que li llençin deixalles, que el prenguin per ruc quan es un animal tanbell i fort... Si no fos per les gabies que s'han construit, no podrien fer-hi res contra ell, no hi hauria pietat; pero per contra la humillació es total.
Quasi tots els braus, per no dir tots, moren al cap de tes o cinc dies per causa de l'estrés provocat per els successos. Aquí l'assasí es el poble i ningú diu res.

Una festa menys coneguda pero encara existent i amb molt d'exit es la delsbous a la mar. Aquesta, propia de Delia, un poble també de l'Ebre, es molt més noble que la dels bous al carrer.
A la plaça on hi ha lloc l'event no hi ha més que una tarimeta amb una columna d'acer, on esquivar la cornada. La plaça de toros es com un antic amfiteatre grec , dels que eren de cent vuitanta graus, on en el costat pla hi ha el mar. L'objectiu, evidentment, és fer caure els torosa l'aigua, i l'única manera és provocant-los, fent-los correr. Ells peró no són rucs, i al veure com cauen les persones a l'aigua frenen i giren cua enfurismats en busca d'algú a qui embestir.
La lluita entre el bou i el colectiu humà esdevé una representació del més salvatge, ja que els homes simplement a través de l'engany i lestrategia, la bravura, i la corredissa, es fan amb la victoria ila bestia a l'aigua; aixó sí, amb esgarrinxades i trompades per part d'alguns marrecs; alguna feta pel brau. Ve a ser com una lluita perhistorica on quan l'animal queia a l'aigua deixava de ser perillós i el podien matar amb facilitat, aquí sense aquest últim final es clar.
En aquesta festa no solen morir els toros pero hi ha hagut algun accident, i sens dubte es evident que pateixen; realmentes de sonats.

A catalunya, hi ha una altra festa típica amb els bous, anomenada bou caplleçat o bou en corda; entre ells la diferència es el tracte als animals, ja que en el bou caplleçat inciten al bou amb petards i sorolls perque corri mentre que a l'altre passeja. Consisteix en lligar un toro a una corda per maniobrar-lo, i portar-lo per el poble, o per el carrer més llarg; depen de la...