La teoría dels pensadors sobre l'Astronomia

La teoria dels grans pensadors sobre l'Astronomia

Els grans pensadors de la nostra historia reflectien les seves ideas amb la filosofia, que es l'actitud de donar explicació de la realitat en totes les seves dimensions: el món físic i la vida de l'home.

-Mitelo (S.VI) la seva filosofia es cosmològica, és pregunta per la natura i l'origen del món (el que existeix no pot sorgir del no res).Pero la seva concepció entra en cirsi per que no pot oferir una explicació del moviment.

-Pitagores, un dels majors matemàtics de l'historia. descubria en els numeros el principi estable per explicar l'ordre de l'univers. Les seves teories eren les seguents: 1. Els cossos celestials eren esferes i tenien moviment circular perque l'esfera es una figura ''perfecte''. 2. La Terra era una esferaper tant no pot ocupar el centre del univers. 3. Els cossos que giren entorn del centre del univers mantenen una distancia igual a la distancia de l'escla musical i al donar voltes creavan un so celestial que els humans no podian escoltar.

-Heràclit, Anaximadre, Anaximenes: explicaven que el món prove del foc; o bé de l'aire, el foc, la terra, l'aigua, etc. Assosiavan els principi del món ambun element de la natura.

Així com molts altres pensadors com Demòcit, sofistes, sòcrates, Epicur o Rousseau que van intenar explicar l'aparició del món, de l'univers i de la vida en general. Amb grans aportacions com la de Demòcrit que diu qe l'univers esta format d'atoms i buit (sense ell les coses no tindrien espai on ser).

-Plató pensava que l'univers era Esfèric i que era finit, osiguien un moment s'acabaría, también pensava que a l'univers és movia Tot en moviment circular. L'esfera que formava Tot el cel és movia circularment a la terra, la Terra también és esfèrica i aquesta Penjada al centre de l'esfera celeste, no necessita cap Força per poder-se mantenir. El Sol, la Lluna, els planetes i l'esfera celeste giren al voltant de la Terra fen òrbites circulars. Qui va crearl'univers, el Demiürg, va fertilit de quatre elements: terra, foc, aigua i l'aire. Per a ell el essèr humà era perfecte i tot diví era perfecte, sabia que tot estava format per cercles.








-Segles més endavant va aparèixer Aristotil, que tenia els mateixos pensaments que Platò. Era geocentrista, per tant la Terra ocupa el centre del món. També era un deixeble de Plató pero va modificarles seves ideas. Segon ell existia un món sublunar amb 4 elements tradicionals (aigua, aire, foc i terra) i es movia en un sentit rectilini. També existia un món supralunar format per un element especial, amb els cossos celestes de caràcter diví, amb un moviment circular. La terra ocupa el centre de l'univers i està en repòs; El cel és una esfera rotativa i la rotació és el moviment més perfecte.Tot segit amb la arribada del Renaixament en el segle XIV fns XVI crean més ideas per la millora del món i la cultra, l'home és el centre de l'univers. Ja no creien en la teoria del món sublanar-supralunar (teoria de Aristotil). Durant l'Edat Mitjana ningú dubtava que la terra era el centre de l'univers i els cossos celestes giraven al seu voltant (visio geocèntrica). Aquesta teoria eraaceptada per la idea cristiana.

-Copèrnic va demostrar que això no era cert. Segons ell el sol era el centre de l'univers i els astres (inclosa la terra amb la lluna girant al seu voltant per la força gravitatoria que té la Terra) es movien circularment. Aquesta teoria, que el sol es el centre, implica que el sol és el una creació de Déu (dona llum i vida).

-Kepler va donar la idea certa al'heliocentrise de Copèrnic, demostrant que a trajectòria dels planetes al voltant del sol no era circular sinó el.líptica. Explica la causa del moviment planetar en funció d'una força que fa del sol i arrossega els cossos celests al seu voltant. D'aquest moviment era necesari substituir l'antiga física aristotèlica de la divisió del món dublunar i supralunar per una nova. La reforma de l'astronomia...