La Teranyina

L'acció argumental escenifica els esdeveniments històrics que es produeixen a la ciutat de Feixes/Terrassa, en el
marc implícit de la Setmana Tràgica. Les lluites i les intrigues per aconseguir el control d'una indústria tèxtil
centren un entramat complex de relacions, que desemboquen en un final tràgic.
Julià Rigau, propietari de la fàbrica tèxtil, aprofita la mort del seu germà Francescper tirar endavant una comanda
tan lucrativa com perillosa: la confecció de roba per equipar els soldats de la campanya del Marroc. La
impopularitat d'aquest episodi bèl·lic no serà un motiu amb prou pes perquè l'amo Rigau desisteixi de la seva
ambició. La divulgació d'aquesta notícia és el detonant d'un conflicte que es viurà amb intensitat i dramatisme. Les
ànsies de poder de Julià Rigauprovoquen l'esclat d'un conflicte dialèctic entre dos grups socials en tensió: els
fabricants, d'una banda, i el món del proletariat de l'altra.
Els burgesos se senten traïts per un industrial que amaga uns interessos perillosos. La comanda posa en perill la
pau social, molt deteriorada pels esdeveniments històrics recents.
L'entorn familiar més immediat de Julià, la seva germana Mercè iEnric Turmeda, aprofita la seva impopularitat per
intentar provocar-ne la caiguda al davant del consell d'administració de l'empresa i fer-se'n amb el control.
Els treballadors de la fàbrica, al seu torn, conspiren per manifestar el seu descontentament davant una dinàmica
social que va en contra dels seus interessos.
Tema
La lluita pel poder és l'eix temàtic al voltant del quals'estructura La teranyina. L'ambició cega per aconseguir
dominar voluntats sense parar esment en el preu que s'ha de pagar desencadena les passions humanes més
fosques.
En una societat com la de Feixes, plena de matisos, l'ambició es manifesta de les maneres més diverses. Tots els
actes, tots els esforços, se subordinen a la idea única que ocupa el pensament dels personatges: exercir el dominidels mitjans de producció. Fins i tot la pau social, malmesa del tot, se subordina a aquesta idea.
Personatges
Els personatges es defineixen per la seva adscripció a un determinat grup social. L'alta burgesia local, representada
per la família Rigau, i el proletariat, que té el seu exponent més destacat en l'idealista Mercader.
Julià Rigau prefigura la decadència d'una classe social, víctimad'una ambició que no té present cap altre objectiu
que refermar l'autoritat i els guanys ràpids i fàcils. La seva germana, Mercè Rigau, conspira per evitar la
desaparició de la nissaga familiar, que es troba en perill de desaparèixer per manca de descendència. La tercera
figura en discòrdia és Enric Turmeda, que aprofita la conjuntura en què es troba per moure els fils necessaris perusurpar el lloc que ocupa Julià Rigau.
Fora de la família Rigau, el personatge principal és Arcadi Costa, nou ric que assisteix al desenvolupament de les
intrigues per tractar de treure el màxim profit de les lluites internes dels Rigau.
Al costat de l'estament burgès, el proletariat és representat per tipologies humanes que van des de la ingenuïtat de
Mercader víctima del seu idealisme, laconsciència de classe de Misèries i les inclinacions contradictòries a què es
veu abocada Montserrat, minyona d'Enric Turmeda. Suggeriments didàctics
1. L'estructura de la novel·la és complexa. El títol de l'obra hi fa referència. Una bona manera d'aproximar-se al
text és dibuixar una teranyina i atribuir a cada fil, de manera concèntrica, un moment del desenvolupament de
l'acció.
2. Untret comú dels protagonistes de La teranyina és el desig d'obtenir el poder, ja sigui material o sobre les
persones. Des d'aquesta perspectiva es poden analitzar les relacions de poder que s'estableixen entre tres
personatges: Julià Rigau, Mercè Rigau i Enric Turmeda, les quals, a la manera d'un triangle, lliguen aquestes tres
vides a un destí que s'ha de justificar.
3. Feixes-Terrassa és...