La Terra

1. L’interior de la Terra

Es pot determinar que la terra s'hauria format fa uns 4600 milions d'anys, a partir d'un núvol de pols estel·lar i gas.

Els grans progressos que han tingut lloc els darrers anys en el coneixement de l'interior del planeta han estat possibles gràcies als mètodes d'estudi indirecte   basats en l'observació i la mesura, des de la superfície, dels fenòmens físics queocorren a l'interior de la Terra. El més important d'aquests mètodes és el mètode sísmic que consisteix en estudiar el comportament de les ones sísmiques que s’alliberen durant un terratrèmol.

Posteriorment aquestes ones poden ser detectades i registrades per uns aparells anomenats sismògrafs. Per mitjà dels sismògrafs s’han pogut detectar les variacions en les velocitats de les ones i aixíconèixer l’estructura físico- química interna de la Terra.
Aquestes zones on les ones canvien de velocitat se les anomena discontinuïtats. Les discontinuïtats sísmiques són zones de l'interior del planeta on les ones sísmiques experimenten canvis importants en la seva velocitat i són sotmeses a reflexions i refraccions, com a resposta d'un canvi sobtat en l’estructura i composició dels materials quetravessen. Principals discontinuïtats sísmiques de la Terra:
• Mohorovicic (10 i 60 Km) Separa l'escorça del mantell.
• Gutenberg ( 2.900 Km) Separa el mantell inferior del nucli.
• Lehman (4900-5.100 Km) Separa el nucli intern del extern.
• De repeti (650 Km) Separa mantell superior del inferior.
Per això, es distingeixen dos tipus de models que presenten diferents capes,encara que coincideixen en molts punts: el model estàtic i el model dinàmic.





Fig. 1: Model dinàmic i estàtic
1.1 Estructura de la Terra segons el model estàtic


El model estàtic es basa en la composició química dels materials.
Podem separar la Terra en diverses capes, en funció de la seva composició, és a dir, observant cada zona de la terra la tipologia d’ones que transmet ila velocitat amb la que les transmet, veiem que hi ha varies discontinuïtats. Obtenim tres capes diferenciades: l’escorça, mantell i nucli.

L’escorça

- L'escorça és la capa més superficial de l'interior de la Terra. Està formada per roques que contenen oxigen(O), silici (Si), alumini (Al) i ferro (Fe).
- Limita amb l'atmosfera i la hidrosfera per la part superior, i amb el mantell per lainferior per mitjà de la discontinuïtat de Mohorovicic.
- Gruix màxim de 70 km als continents i d’uns 12 km a les zones oceàniques.
-Ocupa menys del 2% del volum total de la Terra.
- La seva estructura no pot estudiar-se en conjunt ja que varia substancialment de les zones oceàniques a les continentals, i dins d'aquestes de zones de serralades a planures.
Dintre de l’escorça podem distingir,doncs, una escorça continental i una altra d'oceànica.
• Escorça continental: El seu gruix varia entre 30 i 70 km. Forma les masses continentals i està composta fonamentalment per granit. En moltes zones la superfície està coberta de roques sedimentàries i de sediments sense consolidar.
• Escorça oceànica: El seu gruix és d’uns 10 km. Forma els fons oceànics i està composta de basalt i gabre,roques d’una densitat una mica més gran que el granit.


Estructura de la terra
Mantell

- És una capa rocosa situada sota l’escorça i que arriba fins als 2.900km.
A partir de la discontinuïtat de Moho, les ones sísmiques augmenten la seva velocitat fins arribar a uns 2900 Km, on es troba ladiscontinuïtat de Gutenberg. Allí hi haurà la desaparició de les ones S, mentre que les ones P disminueixen momentàniament la seua velocitat. Aquestes dues discontinuïtats marquen, doncs, els límits del mantell.
- Està constituït bàsicament per oxigen, magnesi, silici i ferro.
- 82% i 67% massa total de la Terra.
- Temperatura puja, respectivament, des dels 1500ºC fins als 3000ºC....