La transición: papá y mamá

Comentari: “La transición: papá y mamá”
L’any 1975, va ser un any clau en la història d’Espanya. Amb la mort de Franco i la pujada al tro de Joan Carles I, s’acabava amb un procés demés de 30 anys de dictadura. Amb la coronació de Joan Carles I i la instauració de la democràcia s’iniciava la Transició Espanyola, una època en què Espanya hauria de patir anys de reformes ide canvis importants, igualant-se als altres sistemes europeus.

Alguns sectors han qüestionat, durant anys, la figura del rei Joan Carles com a cap de l’estat Espanyol. Però,segurament, sense la decisió del rei no s’hagués posat fi a la dictadura, ell podria haver continuat amb el règim si hagués volgut i, en canvi, va fer el millor pel país. També és cert que, durantels últims anys, hi ha hagut coses que no han agradat, però se l’hauria de qüestionar pel que va fer anys enrere.

En un primer moment, una democràcia sorgida d’una dictadura podia serdèbil, però si no haguéssim engegat una democràcia, potser ara no estaríem com estem. La Transició va ser una època molt dura, però va ser una època necessària per poder començar a viureen unes condicions més òptimes i avançar cap a un progrés de modernització, que és el que necessitava el país en aquell moment.

Aquesta època va ser una època de tots, polítics i gentde tots els partits polítics es van intentar ajudar entre ells per aconseguir que tot funcionés. Si que és cert, que la política i les divisions d’ideologies són complicades, però tothomsabia que en aquell moment s’havia de fer el possible per avançar en el camí de transició. D’aquesta transició en va sortir una constitució, que no s’ha tocat des de la seva aprovació, cosaque també afecta actualment al nostre sistema de govern. En aquest aspecte, convindria reformar ja que en un moment de prova, com era la transició, hi ha coses que no es van fer bé.