La transició de la dictadura a la democràcia


Subtema 1.- La transició de la dictadura a la democràcia(1975-1982)

1.- L’agonia del règim.

a Arribats a mitjans de 1974 es produí una reacció de les forces més reaccionaries, possiblement l’exemple de Portugal (revolució dels clavells), els permetè veure el futur que podia esdevenir a Espanya. Les conseqüències varen ser el cesament dels aprerturistes mes notoris.
L’estiu de 1974Franco va patir la primera malaltia que va portar a Joan Carles a asumir el Cap d’estat provisionalment. Restablert el “Generalisimo” tornar a substituir al príncep. Mentrestant s’agreujava la situació al carrer amb el treball de l’oposició, i la reacció del govern va ser purament repressiva, es decretà la Llei antiterrorista en virtud de la qual es restablien els Consells de Guerra i la pena de mort,sota aquesta llei foren jutjats membres d’ETA i el FRAP. Novament el règim va patir una campanya internacional demanant la conmutació de les penes de mort, la resposta com era de costum va ser un acte d’adhesió a Francoa el dia 1 d’Octubre, a la plaça d’Orient, va ser la darrera.

2.- De la mort de Franco a la instauració de la monarquia.

El dia 20 de Novembre de 1975 va morir el dictador, elcap de govern Arias Navarro va sortir a la televisió per donar a conèixer el testament polític de Franco. Les institucions varen funcionar i desprès d’un parèntesi el dia 22 de Novembre es va produir l’acte de jurament de Joan Carles de Borbó i Borbó com a rei d’Espanya. En el discurs expresà que volia una monarquia integradora i un futur de concòrdia entre els ciutadans. El nou rei heretava unsistema qui li conferia un gran poder , ja que tenia:
- Comandament de les forces armades.
- La direcció del Movimiento.
- La potestat de sancionar decrets llei.
- La capacitat per a convocar un referèndum.
- L’autoritat per a nomenar i destituir els presidents del govern.

A més l’Esglèsia espanyola donà el seu suport a una monarquia integradora i respectuosa amb els drets humans.

Lesprimeres mesures preses per la corona varen ser:
- Indult parcial per a presos polítics, malgrat que no va ser aplicat a tots.
- Nomenar com a president de les Corts a Torcuato Fernández Miranda
- La confirmació d’Arias Navarro com a president de govern.

3.- El segon govern d’Arias Navarro.

La confirmació en el govern d’Arias Navarro va causar una gran decepció en l’oposició, a més elprograma de govern era poc renovador. En el nou govern hi havia homes reformistes, com ara: Manuel Fraga Iribarne (Governació), José M. Areilza (A.Exterior), Antonio Garrigues (Justícia)..., de fet tambè apareixia un home , Adolfo Suarez, que havia dirigit TVE, en la Secretaria Gral. Del Movimiento.
Aquest govern pretenia consensuar les reformes a efectuar amb el vell aparell franquista, de fet elgovern es debatia entre la fidelitat al franquisme i la necessitat de fer reformes.
A partir de gener de 1976 es produí la mobilització obrera més important des de la guerra civil, els obrers estaven encapçalats per CCOO que havia guanyat les eleccions sindicals de 1975. Les reivindicacions obreres es centraven en les mesures per afrontar la crisi i alhora per les reformes polítiques. La mort de 5treballadors a Vitòria en el desallotjament d’una asamblea per la policia començà a complicar el projecte d’Arias Navarro.
Els fets de Montejurra on s’enfrontaren les dues branques carlines, la democràtica i la franquista, acabà amb la mort de dos joves.
L’oposició va aconseguir unificar les plataformes en la Coordinació Democràtica.
El deteriorament de la situació, en l’ordre públic,incapacitat del govern, greu situació econòmica, evasió de capitals, atur, inflació (20%).., va portar el rei a acceptar la dimissió d’Arias Navarro (1.VII.1976).
Gràcies a la intervenció de Torcuato Fdez. Miranda (President Corts), s’aconseguí que dins la terna per a president de govern que li havia de proposar el Consell del Regne hi figurés el fins llavors Secretari general del Movimiento, Adolfo...