La union europea

Història de l’Unió Europea
Després de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) que va devastar Europa, els països europeus per tal d’evitar possibles futures guerres i millorar el desenvolupamenteconòmic europeu, van decidir crear una comunitat.
El 1957, l’Alemanya Federal, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos, Luxemburg i França van signar el Tractat de Roma, pels quals es va constituir laComunitat Econòmica Europea (CEE). Aquests tractats creaven un mercat comú, és a dir, una àrea en la qual els seus productes podien circular amb llibertat entre aquests països, sense cap limitació ni impostespecial.
Al començament dels anys vuitanta s’havien assolit alguns dels objectius econòmics acordats en el tractat de Roma, el més important era l’establiment de la unió duanera, que permetia lalliure circulació de mercaderies. Així com també objectius com la lliure circulació de capitals i persones, o la creació d’un sistema monetari comú que possibilités la unió econòmica dels països membres,continuaven pendents. I els objectius referents a la unió política encara estaven més endarrerits.
El 7 de febrer de 1992 els països de la CEE, que en aquell moment eren dotze, van signar el tractatde la Unió Europea, conegut també com a tractat de Maastricht, el nom de la ciutat holandesa on es va signar. Per aquest tractat la CEE va passar a denominar-se Unió Europea (UE) i es van ratificarles bases per aconseguir la unió econòmica i política:
L’establiment de la moneda única.
La lliure circulació de mercaderies, capitals i persones.
La cohesió econòmica i social, és a dir, eldesenvolupament equilibrat de totes les regions de la Unió, enfortint les polítiques d’ajuda.
La compatibilitat entre creixement econòmic i respecte del medi ambient.
Una política internacional i dedefensa comuna, i la cooperació en assumptes de justícia i de seguretat interior.
Més poder de les institucions nacionals.
La ciutadania de la unió Europea, que implica que tots els habitants dels...