La UTE otro modelo de carcel

Alumna: Laia Pelliser i Navarro
L’UTE L’altre Presó
ANÀLISI DE CAS



Introducció
L’estudi de cas que es presenta a continuació té per finalitat identificar el elements d’intervenció socioeducativa del mòdul UTE (unidad terapéutica educativa) de Villabona, així com, les seves potencialitats i els seus possibles punts febles, per tal d’acomplir amb els objectius amb els que aquestprograma va néixer.
Als anys 80 els perfils de persones recluses als centres penitenciaris espanyols van canviar molt, com podem veure molt ben reflectit al documental de TV3 “Històries de la Model” dirigit per Enric Canet i realitzat per Jaume Santacana. La població penitenciaria a mitjans de segle XX era de caràcter polític, és a dir, de militants contra el regim franquista, i minoritàriament unapoblació reclosa per furts i robatoris associats a la pobresa. A partir de finals dels anys 70 i fins a finals de la dècada dels 80, apareix un nou perfil d’usuari. Una població amb una forta addicció a substàncies estupefaents que marcaven els patrons delictius. Estem parlant sobretot del boom de la heroïna a Espanya, i de l’exaltació de personatges que marcarien un època i un perfil de delinqüent.El Torete i el Vaquilla o el Jaro, L’època quinqui dels 80, també recollida a una exposició del CCCB on es va fer un repàs per pel•lícules, còmics, música, diaris i premsa... que dibuixaven les icones d’una generació que passava del reformatori a la presó amb la droga com a nexe conductor. És important parlar d’aquests personatges perquè, van ser ells la cara visible de tots aquests canvis en elparadigma penitenciari. Aquest nou model de delinqüent a més, es va construir de la mateixa manera que les ciutats d’aquell moment. Males infraestructures, construccions precàries, pobresa i extraradi.


Un seguit de pel•lícules que exaltaven les vides d’aquestes persones, de les que ells mateixos eren protagonistes, convertint-se així, en un gènere cinematogràfic; pel•lícules com; el Pico,Perros Callejeros, Navajeros...
Diaris i revistes parlaven del delicte amb noms propis, apropaven a la societat la cara i la vida d’aquestes persones generant d’aquesta manera dos fronts compartits, el repudi cap a aquests o la idolatració.



Motins a la presó de Carabanchel.
A causa d’aquest canvi de paradigma inscrit en el marc de la transició Espanyola, les presons es van omplir deproblemes i necessitats educatives noves. Unes institucions massificades que requerien canvis estructurals per fer front a aquesta nova demanda.
La UTE representa un referent en l’àmbit penitenciari de l’Estat Espanyol i un nou model de tractament i intervenció que procura recuperar els espais dels/les preses i presenta un model divergent de treballador o professional penitenciari procuranttrencar aquests models de subcultura cancel•laria, implicant als interns en el seu procés de recuperació. Des de la realitat que he exposat breument, l’any 1992 a l’antiga presó d’Oviedo es comença a treballar amb un grup reduït de joves amb problemes de toxicomania aquest programa continuarà fins l’any 1994 amb la creació de un programa anomenat “Espai lliure de drogues” al mòdul 2 de CP Villabona,l’any 98 acull també a dones i així es converteix en un departament mixte i s’amplia la intervenció al modul I i l’anomenaran UNIDAD TERAPEUTICA Y EDUCATIVA el 2005 es construeix al modul 4 la UTE II. Aquesta, representa aprofitar els recursos humans crean un equip multidisciplinar inclos el grup de vigilancia i aquí la intervenció no és únicament cap a l’intern sinó al conjunt de la presó com espaifisic institucional.

ELEMENTS CLAUS IDENTIFICATS
Podem dir que hi ha vies educatives innovadores en el projecte de la UTE. Per un costat la organització social de l’espai dividit en treballadors i usuaris. El primer inclou a l’Equip de coordinació, l’Equip multidisciplinar, els tutors i els funcionaris. El segon està format pels grups de suport, el grup de representants, les comissions...