la vaca cega
Páginas: 3 (564 palabras)
Publicado: 6 de octubre de 2014
La vaca cega
La vaca cega
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massatraça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d'altres vegades
ni amb ses companyes, no;ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
el silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot, mentres pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morroen l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i baixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic;parpelleja
damunt les mortes nines i se'n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant lànguidament la llarga cua.Contextualització
Joan Maragall i Gorina va ser un poeta i escriptor català i una figura molt important dins la poesia modernista del canvi de segle XIX al XX.
Va ser membre de la intel·lectualitatculta de la Barcelona de la Renaixença, va fer una defensa de l'espontaneïtat i de la recerca de la simplicitat i va arribar a desenvolupar la seva "teoria de la paraula viva", que va crear escola.Aquest poema va ser publicat a la revista L'Avenç el 15 d'agost del 1893, que, posteriorment va ser inclòs al seu primer llibre de poemes i Poesies. A partir d'aquí, Maragall va convertir-se en elpoeta intel·lectual de referència del Modernisme.
Anàlisi del contingut
-Tema i argument
La solitud que pateix la vaca per estar cega, i la compassió que a nosaltres ens desperta.
Ens explicala història d’una vaca que va xocant amb les soques mentre va cap a l’aigua amb tristesa i solitud. La vaca és cega perquè un noi li va treure un ull amb una pedra, i en l’altre té un tel. Va a la...
La vaca cega
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massatraça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d'altres vegades
ni amb ses companyes, no;ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
el silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot, mentres pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morroen l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i baixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic;parpelleja
damunt les mortes nines i se'n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant lànguidament la llarga cua.Contextualització
Joan Maragall i Gorina va ser un poeta i escriptor català i una figura molt important dins la poesia modernista del canvi de segle XIX al XX.
Va ser membre de la intel·lectualitatculta de la Barcelona de la Renaixença, va fer una defensa de l'espontaneïtat i de la recerca de la simplicitat i va arribar a desenvolupar la seva "teoria de la paraula viva", que va crear escola.Aquest poema va ser publicat a la revista L'Avenç el 15 d'agost del 1893, que, posteriorment va ser inclòs al seu primer llibre de poemes i Poesies. A partir d'aquí, Maragall va convertir-se en elpoeta intel·lectual de referència del Modernisme.
Anàlisi del contingut
-Tema i argument
La solitud que pateix la vaca per estar cega, i la compassió que a nosaltres ens desperta.
Ens explicala història d’una vaca que va xocant amb les soques mentre va cap a l’aigua amb tristesa i solitud. La vaca és cega perquè un noi li va treure un ull amb una pedra, i en l’altre té un tel. Va a la...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.