La Vaca Cega
Páginas: 4 (972 palabras)
Publicado: 20 de octubre de 2014
LA VACA CEGA
–
JOAN MARAGALL
Poema:
Topant de cap en una i altra soca, Ses companyes, pels cingles, per lescomes,
avançant d'esma pel camí de l'aigua, pel silenci dels prats en la ribera,
se'n ve la vaca tota sola. És cega. fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca al'atzar... Ella cauria.
D'un cop de roc llançat amb massa traça, Topa de morro en l'esmolada pica
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre i recula afrontada... Però torna,
se li haposat un tel: la vaca és cega. i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia, Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
mes no amb el ferm posat d'altresvegades al cel, enorme, l'embanyada testa
ni amb ses companyes, no: ve tota sola. amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna orfe de llum sota el sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
1. CONTEXT
Joan Maragall i Gorines (1860-1911) va ser unpoeta català. La seva poesia passa per dues etapes o corrents, la vitalista i la decadentista. És un autor que s'emmarca dins del moviment del Modernisme. El Modernisme és un moviment sociocultural quemanifesta el sentiment de crisi del tombant de segle, arrenca a la dècada dels 80 amb actituds de rebuig a la situació social, política i literària que fins el moment caracteritza la societat espanyolade la Restauració.
Joan Maragall va ser el fill petit, va nèixer a Barcelona. Al 1875 després d'uns anys d'estudi, va començar a treballar com aprenent a la indústria familiar, per ell va ser unperíode de la seva vida d'infelicitat, ja que va ser arrencat dels lliubres al acabar el batxillerat, va ser un cop molt fort per ell i va ser quan va començar a escriure poesies en unes estones que...
LA VACA CEGA
–
JOAN MARAGALL
Poema:
Topant de cap en una i altra soca, Ses companyes, pels cingles, per lescomes,
avançant d'esma pel camí de l'aigua, pel silenci dels prats en la ribera,
se'n ve la vaca tota sola. És cega. fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca al'atzar... Ella cauria.
D'un cop de roc llançat amb massa traça, Topa de morro en l'esmolada pica
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre i recula afrontada... Però torna,
se li haposat un tel: la vaca és cega. i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia, Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
mes no amb el ferm posat d'altresvegades al cel, enorme, l'embanyada testa
ni amb ses companyes, no: ve tota sola. amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna orfe de llum sota el sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
1. CONTEXT
Joan Maragall i Gorines (1860-1911) va ser unpoeta català. La seva poesia passa per dues etapes o corrents, la vitalista i la decadentista. És un autor que s'emmarca dins del moviment del Modernisme. El Modernisme és un moviment sociocultural quemanifesta el sentiment de crisi del tombant de segle, arrenca a la dècada dels 80 amb actituds de rebuig a la situació social, política i literària que fins el moment caracteritza la societat espanyolade la Restauració.
Joan Maragall va ser el fill petit, va nèixer a Barcelona. Al 1875 després d'uns anys d'estudi, va començar a treballar com aprenent a la indústria familiar, per ell va ser unperíode de la seva vida d'infelicitat, ja que va ser arrencat dels lliubres al acabar el batxillerat, va ser un cop molt fort per ell i va ser quan va començar a escriure poesies en unes estones que...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.