La Vaca Cega
Páginas: 2 (329 palabras)
Publicado: 27 de noviembre de 2012
La vaca cega
De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
En el poema La vaca cega, Joan Maragall explica els moviments d'una vaca, cega d'un cop de roc d'un vailet de canCovilar de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès).
Gairebé la personifica, i li dóna un aire de noble tragèdia i de fatalitat, bastit en un clima d'elements morals i lírics.
En una carta alseu amic Soler i Miquel que inclou el poema, Maragall el descriu com a flor de salut ociosa.
Segons l'estudiós de l'obra de Maragall, Arthur Terry, el que vol dir és que només en unestat de salut, d'equilibri físic i mental, una persona és capaç de sentir compassió.
La seva reacció de la visió de l'espectacle de l'animal, arriba a transmetre alguna cosa de laforça vitalitzadora que ve de la compassió.
Va ser traduïda al castellà per Miguel de Unamuno.
El dibuixant Junceda en va fer una recreació pictòrica molt bona.
[modifica] El poemaTopant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i enl'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el posat ferm d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Sescompanyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro enl'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gestotràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota el sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
(Poesies, 1895)
De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
En el poema La vaca cega, Joan Maragall explica els moviments d'una vaca, cega d'un cop de roc d'un vailet de canCovilar de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès).
Gairebé la personifica, i li dóna un aire de noble tragèdia i de fatalitat, bastit en un clima d'elements morals i lírics.
En una carta alseu amic Soler i Miquel que inclou el poema, Maragall el descriu com a flor de salut ociosa.
Segons l'estudiós de l'obra de Maragall, Arthur Terry, el que vol dir és que només en unestat de salut, d'equilibri físic i mental, una persona és capaç de sentir compassió.
La seva reacció de la visió de l'espectacle de l'animal, arriba a transmetre alguna cosa de laforça vitalitzadora que ve de la compassió.
Va ser traduïda al castellà per Miguel de Unamuno.
El dibuixant Junceda en va fer una recreació pictòrica molt bona.
[modifica] El poemaTopant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i enl'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el posat ferm d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Sescompanyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro enl'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gestotràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota el sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
(Poesies, 1895)
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.