LA VERDAD

LA VERITAT


1. CONCEPTE DE VERITAT
alétheia « Veritat » el que està patent
És la conformitat entre el que es diu, pensa o creu i la realitat, allò que és o el que succeeix.
ARISTÒTIL
Aristòtil  desenvolupa la lògica com mitjà d'investigació del discurs, útil també en la investigació de la realitat en el fet que permet organitzar els coneixements.
VERITAT COM A CORRESPONDÈNCIA
Enl'obra Metafísica, Aristòtil va escriure : «Dir que el que és no és, o que el que no és és, és fals ; i dir que el que és, és, i que el que no és no és, és veritat ».
DIR EL QUE NO ÉS ÉS: Ministre Montoro: els sous augmenten moderadament.
La lògica d'Aristòtil va intentar en principi retirar les condicions necessàries, evidentment no suficients, de la veritat, que resideixen en la forma. Així, unenunciat tal com «el mur blau és vermell» no necessita cap referent exterior per ser declarat fals. La lògica proveeix l'instrument del pensament correcte, no la matèria. En termes kantians (Immanuel Kant), és la condició formal de la veritat, però no material.

3. CONEIXEM IDEES, NO COSES
Locke i Descartes defensen que coneixem idees, no objectes, però Locke afirma que aquelles procedeixen nomésde l’experiència, interna o externa. I Descartes diu que hi ha 3 tipus d’idees segons la seva provinença:
Adventícies: semblen procedir del món material exterior dels sentits, extretes a partir de l'experiència sensible.
Fictícies: provenen de la mateixa consciència, a partir de la nostra imaginació.
Innates: semblen implantades a la ment per una instància superior (Déu), com és el cas de lamateixa idea de Déu o la d'infinit.
Locke rebutja la creença en idees innates. Com a empirista afirma que totes les idees procedeixen de l’experiència, però segueix pensant, com Descartes, que les idees són «imatges o representacions mentals de les coses». Segons Locke els sentits ens ofereixen informació de, per exemple, el color, l’olor, la grandària de la rosa… però mai de la rosa coma substància. No obstant això Locke defensa l’existència d'aquesta com a causa de les sensacions que rebem que són representacions en la ment, entesa com una tabula rasa (Metàfora difosa pels empiristes anglesos per negar qualsevol possibilitat d’idees innates i afirmar que el coneixement comença pels sentits), del món material.

DESCARTES
I hi ha quatre tipus d'idees definides segons com són:
Clares:idees que s'entenen i es comprenen.
Obscures: idees que no s'entenen del tot.
Distintes: idees que es diferencien de la resta d'idees.
Confuses: idees que no es diferencien de la resta d'idees.
Descartes dirà que les idees vàlides són aquelles que siguin Clares i Distintes (que no les poguem confondre amb cap altre idea).
Cogito, ergo sum ("penso, llavors existeixo") és una frase pronunciadaper Descartes que resumeix el seu pensament respecte a la veritat i el coneixement.  Demostra la realitat del subjecte com a primera veritat inqüestionable.
Descartes no vol acceptar com a veritable res que no estigui absolutament comprovat (dubte metòdic), per fugir de possibles fonts d'error que s'acumulin en la construcció del saber. Per això comença a qüestionar tot el que l'envolta. Començapels sentits, que sovint proporcionen dades poc fiables (miratges, il·lusions...) i continua per la raó: ha d'admetre la possibilitat racional que tot allò que pensa sigui mentida.

4. VERITAT NO ÉS EL MATEIX QUE REALITAT
La realitat depèn del punt de vista (el que percebem a través dels sentits) i la veritat és única i universal.
El real és el científicament provat i només la realitat veritable ésla veritat absoluta.
La veritat és absoluta i independent de tota ment.
La veritat és una de les dues possibilitats d'una proposició o afirmació. Ja que tota proposició pot ser vertadera o falsa i no té altres possibilitats de ser.


VOCABULARI
APARENÇA: Aspecte exterior que presenta una cosa, a diferència del seu ésser veritable.
PROPOSICIÓ: Expressió d'un judici entre dos termes,...