la vida de los falos
TEMA 7 : L’ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
1.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ.
1.1. Un nou sistema polític.
La Constitució del 1876.
Bipartidisme i torn pacífic.
1.2. La fi dels conflictes bèl·lics.
2.- LA VIDA POLÍTICA I L’ALTERNANÇA EN EL PODER.
2.1. Els partits dinàstics.
2.2. Falsejament electoral i caciquisme.
2.3. Eldesenvolupament del torn de partits.
3.- LES FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL SISTEMA.
3.1. L’evolució del republicanisme.
3.2. La reconversió del carlisme.
PREGUNTA CLAU: Era democràtic el sistema de Restauració?
4.- LA GUERRA D’ULTRAMAR.
4.1.
4.2.
4.3.
4.4.
Cuba, la perla de les Antilles.
La gran insurrecció.
La intervenció dels Estats Units.
Les actituds dels catalans davant la guerra.5.- LES CONSEQÜÈNCIES DEL DESASTRE DEL 98.
5.1. Una crisi política i moral.
5.2. El regeneracionisme.
5.3. La fi d’una època.
TEMA 7 : L’Època de la Restauració Borbònica
1
TEMA 7 : L’ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
1.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ.
Pronunciament d’ ARSENIO MARTÍNEZ CAMPOS
DESEMBRE 1874.
Acollit per : - exèrcit,
- forces polítiquesconservadores,
Pronunciamiento del general Arsenio Martínez Campos en Sagunto el 29-XII-1874
Caricatura publicada en la revista satírica “La Madeja”
Portà cap a la RESTAURACIÓ de la monarquia borbònica amb ALFONS XII, únic fill
mascle d’ ISABEL II.
Polític cabdal: ANTONIO CÁNOVAS DEL CASTILLO = regent fins tornada rei (GENER 1875)
General Arsenio Martínez Campos
TEMA 7 : L’Època de laRestauració Borbònica
Antonio Cánovas del Castillo
Alfons XII de Borbó
2
1.1. Un nou sistema polític.
Grups conservadors espanyols = satisfacció RESTAURACIÓ DINASTIA BORBÒNICA:
estabilitat política
fi intent revolució democràtica i social
CÁNOVAS DEL CASTILLO cercava NOU MODEL POLÍTIC superés
problemes polítics
del LIBERALISME precedent:
caràcter partidista i excloentdels moderats,
intervencionisme dels militars en política,
proliferació dels enfrontaments civils.
PLANTEJA 2 OBJECTIUS:
Elaborar una CONSTITUCIÓ vertebrés sistema polític BIPARTIDISME,
PACIFICAR EL PAÍS posant fi:
guerra de Cuba (1868-1878)
conflicte carlí (1872-1876)
1a mesura: Convocatòria eleccions
CORTS CONSTITUENTS = Constitució del 1869
senseefectes després de la proclamació de la I REPÚBLICA.
CÁNOVAS NO era partidari del sufragi universal, però primeres eleccions NOU RÈGIM =
SUFRAGI UNIVERSAL, després tornà al SUFRAGI CENSATARI.
La Constitució del 1876.
Mostra de LIBERALISME DOCTRINARI, caracteritzat per:
sufragi censatari,
sobirania compartida: rei /Corts.
Constitució de caràcter:
conservador,
inspirada
VALORS
HISTÒRICS
TRADICIONALS:
monarquia,
religió
i
propietat
(capitalisme).
Text constitucional considera: MONARQUIA: - institució superior,
- permanent,
- al marge qualsevol decisió política.
TEMA 7 : L’Època de la Restauració Borbònica
3
Monarquia
PODER MODERADOR : àrbitre en la vida política / garantir la bona entesa i
l’alternança entre elspartits polítics. (Sobirania compartida)
poders amplis al monarca:
dret de vet, (una llei)
nomenament de ministres i potestat de convocar les corts,
suspendre o dissoldre-les sense comptar amb el govern.
CORTS: BICAMERALS
SENAT (cambra alta),
CONGRÉS DELS DIPUTATS (cambra alta, caràcter electiu).
Constitució no fixava tipus sufragi
contribuents).
LLEI DEL 1878 establir VOTCENSATARI (grans
Dels electors catalans per les ELECCIONS DE 1876 foren 410.000 votants, a partir de la Llei
electoral, es passà a 78.000 (5% població) quan s’estipula el sufragi com a censatari.
SENAT: la meitat senadors per dret propi o vitalici
rei / govern nomenar-los directament
1890 - Partit liberal al poder = aprova SUFRAGI UNIVERSAL MASCULÍ.
CONSTITUCIÓ proclamava :
-...
Regístrate para leer el documento completo.